L'Espanya rural, l'Espanya buida, es mou per denunciar que cada dia tenen menys inversions, que cada cop tenen un futur més negre. Això també passa a les comarques gironines, però ningú en parla perquè es viu en el cofoisme permanent del «tot ens està bé». Però caldrà començar a parlar de la Girona buida, de la Catalunya que no és l'àrea metropolitana de Barcelona. La Catalunya que no rep el 75% de la inversió estrangera, que no té internet i on cada dia més bancs han decidit que no és rendible tenir una sucursal.

Un 51% dels gironins estan empadronats en localitats d'entre 10.001 i 50.000, als quals cal sumar el 13,2% d'empadronats a Girona ciutat. En municipis de menys de 2.000 habitants hi ha només un 12,75 de la població gironina. Menys de 90.000 habitants en unes desenes de municipis. Durant 40 anys, i en alguns casos més, hi ha hagut governs locals a les comarques gironines que han vist com se'ls despoblava el municipi. No han dit ni ase ni bèstia. Els serveis de les empreses privades optimitzen els seus recursos i marxen dels pobles. I la gestió municipal es converteix en un anar passant arreglant els forats amb pedaços. Ni transport públic ni infraestructures ni nous serveis públics. Res està en els plans immediats per a la societat rural de Girona. Malgrat això, tampoc protesten.