Avui es reprèn el macrojudici. Durant la tarda del passat dijous 11, Marchena va portar els advocats al límit. Després de la declaració de l'instructor de l'acta policial número 10 del districte de Sant Martí, l'agent 82.612 -admeté que el dia abans ja inspeccionaven el terreny tot deixant de nou Pérez de los Cobos ben mal parat-, i del seu company de districte 111.486, ho van fer els agents desplaçats a Girona 87.526 i 091.126, que actuaren als col·legis Verd, al Carles Dalmau i als Serveis Municipals d'Ocupació. El primer era el de les filles de Carles Puigdemont, on, segons els vídeos, els antiavalots es van acarnissar. Marchena no permeté que Salellas preguntés res d'aquells fets, i això que els agents s'havien passat pel «forro» el mandat de la jutgessa del TSC del 27-IX i l'ordre del secretari d'estat del 29-IX. La càmera GoPro arrencada al primer agent (recuperada més tard) va enregistrar una ordre: «Entrar tant si com no!».

Tot seguit van declarar els agents que l'1-O actuaren a Lleida: 104.326, 79.313 i 87.576. Aquest darrer es vantava d'haver assistit un home que patí un infart al Casal Cívic La Mariola. Es tractava del senyor Enric Sirvent: patí l'atac de cor després d'una puntada de peu als testicles d'un policia, cosa que el declarant amagava. Fiscalia l'havia citat per demostrar el bon cor i les bones pràctiques de la policia, però els vídeos demostraven el contrari. L'advocat Pina ho va voler aclarir. Marchena el tallà de cop. «L'escrit d'acusació del ministeri fiscal es refereix a aquest incident...», es justificava l'advocat. «La responsabilitat sobre aquest incident, l'hagi esmentat el ministeri fiscal o no, s'escapa de l'àmbit d'aquest tribunal», respongué Marchena. «Crec que sa senyoria s'equivoca quant a la meva interpretació dels fets...». Però què s'havia pensat Pina? Marchena tornà a tallar-lo en sec: «Quan jo declaro la impertinència d'una pregunta, vostè no em pot dir que m'equivoco». Una resposta que, d'aquí uns anys, s'estudiarà a les facultats de Dret, perquè mai no s'havia concebut la infal·libilitat d'un president de cap tribunal del món! El lamentable fet del senyor Sirvent és al jutjat número 2 de Lleida. Optimus judex, qui minimum sibi.