15 de abril de 2019
15.04.2019

Problemes de la vida laboral ordinària

15.04.2019 | 00:07

Doncs sí, la vida laboral del dia a dia està plena de petits detalls que no tracten sobre les grans qüestions de les relacions laborals com poden ser el salari o la jornada de treball, sinó sobre com pren les decisions la direcció de l'empresa i de quina forma presta atenció, escolta o pren en consideració, òbviament si és que ho fa, el parer de la representació de les persones treballadores i d'aquestes.

Faig aquesta breu introducció per donar pas al comentari d'una recent sentència dictada per la Sala del Social de l'Audiència Nacional el 13 de març, i que versa sobre si estem en presència de l'existència d'una condició més beneficiosa a gaudir pel personal mentre no es produeixi una modificació per la via legalment permesa (art. 41 de la Llei de l'Estatut dels treballadors, o mitjançant compensació per via negocial), o bé d'una actuació merament discrecional, una liberalitat, de la part empresarial que pot, per això, modificar quan ho consideri oportú.

La resolució judicial d'estimar la demanda interposada, en procediment de conflicte col·lectiu, per la Unió Sindical Obrera, a la qual es van adherir diversos sindicats en l'acte del judici celebrat el 12 de març, i reconeix el dret dels treballadors de l'empresa Qualytel Teleservices SA afectats pel conflicte, aproximadament 4.500 segons el fet provat tercer, a percebre l'obsequi de Nadal que venien rebent des de 2002 fins 2017 inclusivament, condemnant l'empresa «a realitzar el lliurament del mateix en els anys successius a partir de l'any 2019, ja que els demandants van renunciar a l'obsequi de 2018».

La part demandada es va oposar a la demanda en l'acte del judici, i va defensar que l'obsequi es lliurava juntament amb la cistella de Nadal, sent aquesta última deixada de lliurar fa deu anys, i que el lliurament de l'obsequi no va ser mai objecte de consulta amb la representació del personal. El canvi el 2018 va ser una decisió empresarial que era, al seu parer, perfectament d'acord a dret en tant que l'obsequi era una mera liberalitat empresarial que no tenia, per això, que ni ser consultat amb la representació del personal ni tampoc mantenir-lo de manera permanent, afegint a més que l'empresa no havia suprimit el muntant econòmic dedicat als obsequis d'anys anteriors, sinó que l'havia destinat a altres fins que considerava «socialment més rellevants».

Desconec si l'empresa ha anunciat la presentació de recurs de cassació, però més enllà d'aquesta hipòtesi jurídica crec que les dues parts, empresarial i treballadora, disposen de diversos mesos per arribar a un acord que posi fi a una litigiositat que al meu parer té relació molt més amb la forma d'actuar de l'empresa (de «prepotència» parla la sentència), a la qual es pretén donar una cobertura social per haver donat la suma dedicada en anys anteriors als obsequis a diverses ONGs, que no d'un autèntic conflicte laboral, i que va portar l'organització sindical demandant (amb adhesió posterior d'altres sindicats) a tractar de demostrar en via judicial, havent obtingut de moment resultat satisfactori, que la negociació, i no la imposició, és la via adequada per tractar les petites (i per suposat molt més les grans) qüestions de la vida laboral ordinària.

Perquè, si el muntant econòmic en joc és una quantitat certament respectable si prenem en consideració el conjunt de la plantilla, 18.662 euros per a l'any 2018, la quantia és mínima per a cada persona afectada, ja que l'obsequi concedit a cada treballador o treballadora des 2002-2017 variava, segons la part demandant, de 5 a 10 euros, i en quantia inferior per la part demandada, sent un fet controvertit tal com consta en l'antecedent de fet cinquè, que la quantia oscil·lés entre 1,25 i 2,88 euros, i consistint tals obsequis en alguns anys, segons consta en el fet provat cinquè, en el següent: «el 2013 l'empresa va lliurar una tassa blanca de dos colors per un import de 9.404, 71 euros. El 2014 una caixa de fusta amb 4 jocs gravat logotip per import de 18.905, 32 euros. El 2015 un carregador power bank blau 2000 MAH per 17.523, 48 euros. El 2016 uns imants marcats a làser en caixa marcada per 19.462, 50 euros i el 2017 tasses amb missatge per 21.456 euros».

La fonamentació jurídica de la sentència és molt breu, ja que l'estimació de la tesi de la part sindical es sustentarà en la jurisprudència del Tribunal Suprem, amb una molt àmplia transcripció de la sentència dictada el 12 de juliol de 2018, que va confirmar la sentència dictada en instància per l'AN el 15 de març de 2017 i en la qual va procedir a la interpretació de l'esmentat art. 10 del conveni col·lectiu aplicable. D'acord amb aquesta doctrina, l'AN arriba a la conclusió d'estar davant d'una decisió empresarial consolidada en el temps i que demostra la voluntat de mantenir-la de manera permanent (portada setze anys), sense que la mera manifestació de l'empresa de tractar-se d'una liberalitat fos suficient per justificar la supressió.

A més, i si bé la Sala és del mateix parer, òbviament, que l'empresa en el fet que no ha desaparegut o s'ha suprimit el muntant econòmic assignat als obsequis en anys anteriors sinó que s'ha lliurat a diverses ONGs, la Sala considera que aquesta decisió empresarial de «canviar» l'assignació de la partida econòmica constituïa, en la seva opinió, «una manifestació de prepotència, digna de millor causa, ja que no pot destinar unilateralment una prestació, reconeguda a cadascun dels seus treballadors durant quinze anys, a altres finalitats, sense comptar amb els representants dels treballadors i acreditar les causes corresponents».

Concloc de la mateixa manera que vaig iniciar l'article. Són problemes petits, però reals, de la vida laboral quotidiana. La pregunta que deixo oberta per als lectors i lectores del Diari és quin és el motiu que no trobin solució.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit