Com menys informats, més incrèduls. Aquest sil·logisme artesanal descriu perfectament aquest tarannà de molta gent desconfiada per se, apel·lant a la teoria de la conspiració que qüestiona veritats científiques com la necessitat de salut pública de les vacunes o la teoria darwinista de l'evolució vers al creacionisme alineada amb la teoria del Big Bang, el primer segon de l'Univers. És aquesta resistència al coneixement la que provoca la desinformació, les mentides que calen amb facilitat en moltes ments mancades del mínim sentit crític per desemmascarar-les.
Els grecs ja van detectar aquesta actitud de prepotència ignorant i la van escenificar en la seva mitologia a través del mite de Cassandra. La llegenda explica que Cassandra havia rebut el do de la profecia del mateix Apol·lo, ja que el déu, enamorat d'ella, li va prometre que li ensenyaria a veure el futur si s'entregava a ell però una vegada va estar instruïda el va refusar. Llavors Apol·lo, ferit en el seu orgull de divinitat exclusiva de l'Olimp, li va escopir a la boca i va fer caure sobre ella la maledicció que mai ningú creuria les seves prediccions.
En aquest relat s'emmiralla un fenomen actual, el dilema de Cassandra, referint la situació de qui diu la veritat sigui vist amb incredulitat. En temps electorals, les estratègies de campanya són proclius a la desinformació i a les contradiccions expressades amb un llenguatge ambigu que debiliten la democràcia. En aquest context, els missatges seriosos, sovint desapassionats, passen desapercebuts i vistos amb desconfiança perquè la veritat, avorrida, cotitza a la baixa. Els jocs d'artifici de la retòrica vàcua han passat per sobre de l'objectivitat i l'anàlisi adequada de la situació. Sortosament la negativa de Cassandra als desitjos del déu del sol ens il·lumina cap al rumb verdader.
