La gent s'estima d'una manera increïble per als temps de desamor que corren. Si ho dubtes, ves a la zona de sortides d'un aeroport per veure com s'acomiaden els xicots (i les xicotes), com s'acomiaden els amics, com s'acomiaden els pares i les mares dels fills (i les filles: ai, el genèric!). La gent no deixa d'estimar-se en aquests temps de soroll i fúria. Només cal posar-se a les portes d'una escola bressol i observar la cura amb què els progenitors dipositen els nadons en braços de les cuidadores (i dels cuidadors).
De la lectura del diari o de les notícies del telediari en deduiran vostès que no queda al món un metre quadrat d'afecte, però hi ha afecte per omplir centenars de camps de futbol, milers de piscines olímpiques, milions d'auditoris gegantins, gigues i terabytes de disc dur. Per sota de l'agressivitat verbal dels polítics, de la duresa de la feina i de l'astènia primaveral, els homes i les dones passegen de la mà pels parcs, van junts al supermercat, atenen els seus pares grans, ajuden a ben morir els seus semblants ferits pel llamp. Mentre la campanya electoral segueix el seu curs boig, els familiars dels morts van als tanatoris per fer companyia a les vídues, als vidus o als nebots del finat (o de la finada). Milers d'avis i d'àvies tenen cura dels nets que no han pogut anar avui a l'escola, atacats com estan de bronquiolitis per culpa de la contaminació. Ara mateix, a l'AVE de Sevilla a Madrid, a prop meu, un estudiant truca per telèfon a la seva mare per dir-li que sent haver-la disgustat i li demana perdó. «Mama, t'estimo», finalitza. I la mare, intueixo, li respon que l'estima també i que torni tranquil a Madrid, però que es cuidi, que mengi bé i que no fumi tant. L'estudiant es guarda el mòbil a la butxaca del texà i reprimeix una llàgrima d'amor en descobrir que l'estic observant.
Quina llàstima, tantes quantitats d'amor enmig d'aquest fangar capitalista! Els fons d'inversió haurien d'adquirir paquets de tendresa, en comptes d'inflar la bombolla immobiliària. L'Ibex-35, cruel com el bisbe d'Alcalá de Henares, no ens mereix.
