Enquestes, enquestes, enquestes. Aquest cop els que les fan no se'n refien. Quan surti la de peu d'urna, el 28 a les 8 del vespre, que ningú no destapi ni el cava ni la cicuta. Tot és tan nou i hi ha tantes variables que la traducció de vots en escons no es resoldrà fins que s'escruti la darrera mesa de la darrera secció del darrer municipi. I ves que el vot de l'estranger i les revisions per impugnacions no provoquin capgirades.

Enquestes per parar boig. La del CEO insisteix que gairebé la meitat dels catalans votaria per la independència, però la de La Vanguardia dona un 35%, a tot estirar, a la suma de les formacions independentistes, i un 50% a la dels tres partits que van votar l'aplicació del 155: PSC, PP i Ciutadans. Pronostica que els socialistes seran la primera força, però si l'encerten podria ser un resultat tan enganyós com la victòria dels Comuns a les generals de fa tres anys, o la de Ciutadans a les darreres autonòmiques. Llegir aquestes eleccions serà complicat. S'hauran de fer recomptes per blocs, però la geometria que els organitza no és la mateixa a Catalunya que al conjunt espanyol.

Aquest cop els enquestadors no s'acaben de creure les seves enquestes, perquè tot és tan nou i diferent, però els polítics les tenen en compte, miren les forquilles màximes i mínimes i les converteixen en possibilitats a no descartar. Una possibilitat a no descartar que dibuixen les demoscòpies: que el PSOE pugui governar sense ni Ciutadans ni els independentistes. Només amb Podem i amb el PNB, que va a la seva, com li correspon. Algun dia els historiadors descobriran que els fenicis no van arribar a la península per la Mediterrània sinó remuntant el Nervión.

I com que la hipòtesi no és impossible, com que el vent de la campanya sembla bufar a favor de Pedro Sánchez mentre la dreta patriòtica s'embolica i es baralla, les línies vermelles de l'independentisme comencen a destenyir-se. Ara ja n'hi hauria prou que el candidat socialista no digués explícitament que rebutja cap mena de referèndum. Potser n'hi hauria prou que no en parlés al discurs d'investidura. Però n'haurà de parlar aquestes dues setmanes de campanya perquè l'hi exigiran. No podrà evitar el tema al debat del dia de Sant Jordi.

Fa tres anys comuns i socialistes van sumar un 40% a Catalunya. Ara podrien sumar el mateix amb l'ordre canviat. Molt moviment per quedar on érem, i tanmateix tot es pot trabucar.