Fa uns dies, una administració de loteria de Figueres donava un premi d'un milió d'euros: uns 840.000 euros nets, un cop passat el sedàs d'Hisenda. La persona o persones que gaudeixen d'aquest premi estaran més tranquil·les a la seva vida. Com el guanyador gironí, fa uns anys, d'una Primitiva. Almenys pel que fa a temes econòmics. I sempre que sàpiguen administrar els calés.

Amb més diners tenim més tranquil·litat, però som més feliços? O els diners ens tornen més desconfiats, i aprenem a cops, que un bon patrimoni sol atreure persones que més valdria que fossin lluny de nosaltres? És possible. A Finlàndia, van oferir la renda bàsica. Només a 2.000 escollits, i com un assaig. Al país nòrdic han comprovat que una quantitat de diners de l'Estat injectada a l'economia dels ciutadans, si no és molt gran, no evita que aquests deixin de cercar feina. S'ha trencat un tòpic: si els Governs aposten per la renda ciutadana, els beneficiaris cercaran feina si la necessiten, i no es passaran el dia mirant les parets, o comprovant el grau de contaminació de la ciutat, des de la taula d'un terrasseta fent canyetes. Un punt a favor per a aquesta renda és que la gent se sent més segura: no són més feliços, però és un element d'estabilitat per poder-ho ser.

Ser feliç va lligat a ocupar el que penses que és el teu lloc al món. En àmbit laboral, en àmbit humà, amb la família o els amics. Ser feliç és una mena de malaltia que tots experimentem, i no en som conscients fins que abandonem aquesta etapa. Llavors, recordem les èpoques de felicitat, com l'explorador perdut que travessa un desert de monotonia, i se li fa la boca aigua amb les sensacions plaents del passat, que no havia valorat fins que les ha perdut. Ser feliç va lligat a fer-te un món a mida: construït d'aficions, de mans amigues, de cossos i persones i històries que estimem. Ser feliç té a veure amb no sentir-se perdut, o desplaçat o buit per dins. Amb sentir-se acompanyat, amb fer allò que vols o et satisfà. Té a veure amb buscar-se, i trobar-se un mateix. Amb entendre el món tan punyeter que vivim, les dificultats que ens esperen: ser feliç és l'assignatura més difícil de la vida.