Pels voltants del Saló del Còmic, sol aparèixer algun article per recordar-nos que hi ha uns quants dibuixants catalans que treballen per la Marvel o la DC. La presència dels nostres artistes al mercat dels Estats Units, però, arrenca de molt més lluny. I estaria bé recollir-ne la història.
Potser, això sí, ens caldria retrocedir fins al 1924, quan Xavier Cugat publicava caricatures a Los Angeles Times. Poc després, entre 1927 i 1929, el caricaturista Romà Bonet, «Bon», s'establiria a Nova York. Tot i que resulta poc creïble, Bon presumiria d'haver arribat a cobrar 3.000 dòlars per un dibuix. Ni Picasso!
Sens dubte, l'any 1970 seria un dels moments àlgids de l'exportació dels nostres historietistes a Manhattan. I tot gràcies al fet que el dibuixant Josep Toutain es presentés a les oficines de James Warren, editor de les revistes Creepy, Eerie i Vampirella, per oferir-li els serveis de la seva agència, Selecciones Ilustradas. Warren i Toutain es van entendre de seguida, i, poc després, les tres capçaleres començaven a publicar una allau de pàgines d'autors reclutats des de Barcelona.
A James Warren, Empire of monsters, Bill Schelly remarca el paper decisiu de l'acord amb Toutain, perquè va comportar una revolució gràfica i estilística en aquelles revistes, encapçalada per artistes com Josep Maria Beà, Luis Garcia, Sanjulián, Luis Bermejo o Esteban Maroto.
D'aquesta colla, Pepe González va acabar sent el més venerat. La seva sensibilitat i elegància, a l'hora de dibuixar dones, van fer que Vampirella, nascuda com un acudit dolent, es convertís en personatge icònic, atractiu i modern. Tot i que la noia vampir encara viu aventures, l'etapa de González es continua considerant la seva època més gloriosa.
