Sempre m'han interessat les tècniques i les estratègies que s'apliquen en campanyes electorals per aconseguir escombrar vots cap el sac del teu partit. Al marge dels missatges més o menys estridents, de l'escenografia o de l'estil de cadascú, en aquesta campanya he descobert una mena d'agents comercials polítics que és dediquen a suggerir-te qui has de votar i, en la majoria de casos, qui no has de votar. En els darrers dies i en diferents ciutats, utilitzant algun servei de taxi, d'aquells tradicionals de tota la vida, d'olor de Ducados o d'ambientador barat, he coincidit amb diferents taxistes que curiosament han introduït reiteradament el concepte «sobretot no voti als de...». Curiosament tots ells ofereixen el mateix missatge: «no voti siusplau ni a Ciutadans, ni a PP, ni a Vox».

La part curiosa no és que els taxistes et donin consells, això ho han fet tota la vida, ja sigui recomanant-te un restaurant o un hotel a canvi, és clar, d'una petita comissió, sinó que ara siguin utilitzats com a arma política per evitar la presumpta resurrecció de la dreta. Deien que en l'època de la Barcelona olímpica els taxistes arribaven a cobrar fins a 30 euros per dur a clients a aquells nous hotels de luxe que acabaven d'obrir a la ciutat i ara, ves a saber quina és la tarifa per a indicar-te quina opció política no és la més adequada.

Com tots els que a mi m'han tocat, m'han suggerit la mateixa proposta d'antivot, he d'entendre que l'ús polític dels taxistes només forma part d'una determinada candidatura però, aleshores, resulta fàcil imaginar què passaria si totes les formacions polítiques acabessin per fer servir els taxistes com altaveus de les seves respectives campanyes. La guerra del taxi contra els anomenats VTC pot quedar molt petita davant la batalla política que pot venir si els taxistes s'apunten a ser instruments de publicitat per als diferents candidats. I jo que em preocupava de les noves tecnologies i de les tècniques de difusió de missatges online, ara ja sé on serà la clau d'aquests comicis electorals.