Hem salvat la vida de set porcs, diuen uns lladres que els han robat de l'escorxador. Hem de dir el nom de cada cosa. Ni animalistes ni vegans ni porcinòfils. Són uns lladres que atempten contra la propietat privada i que han de ser perseguits i castigats. Que a més a més siguin uns imbècils pot ser un agreujant, però mai un eximent. Salvar la vida d'un porc robant-lo d'un escorxador és un concepte absurd, ridícul, que no va enlloc. Jo crec que més aviat hauríem de salvar les vides de les persones que es dediquen a fer aquestes coses. Severes sessions d'electroxoc potser podrien ajudar-los a retrobar el nord. Estic convençut que cap d'aquests lladres no supera un test psicotècnic ni surt de cal psiquiatre sense medicació. Hi ha molta gent sola, sense fills, sense res concret a fer que els assenti i els doni sentit i esperança, massa gent que la vida els és més gran del que ells són capaços d'omplir. Els rics tenen sortides més airoses, i gràcies a ells el luxe fa una part molt important del seu negoci: aquell viatge innecessari, aquella camisa que no calia, i tot i així els persegueix el fantasma de la insatisfacció i el buit, echoed in the wells of silence. Els pobres, en lloc de Bel, tenen causes, i així s'explica una part no gens menyspreable de l'èxit de l'independentisme. Tota aquella gent fent sanefes pels Onze de Setembre era gent amb molt poca feina. Però tot i que l'independentisme en va reunir una pila, no podia pas absorvir-los tots, i va ser així que, uns quants, en lloc d'alliberar la pàtria, van posar-se a salvar vides de porcs, és a dir, a robar-los. Però és tot exactament el mateix: tal com no pot haver-hi democràcia sense llei, i per això l'1 d'octubre no va ser un referèndum sinó l'enèsima pinyata dels que no volen pagar el preu; no hi ha llibertat ni salvació sense respecte a la propietat privada i, per tant, la banda de l'altre dia són uns vulgars lladregots i de cap manera uns herois. Són els vicis de l'excedent. Massa benestar. Massa ànimes destensades. Quan perdem la sensació de perill, d'emergència, quan ja tot ho donem per descomptat, la humanitat se'ns atrofia i no sabem com omplir l'espai. Fa falta molt talent per no dispersar-se si no tens fills o algun talent lluminós i concret que projecti totes les teves forces en una sola direcció. I és aquesta mena de talent que no està bé que ho digui jo, però que només el tenim quatre, i els altres tres no els coneixeu.
Això ho arreglen les guerres o les catàstrofes naturals. Fan net. El món tira la cadena, s'autodestrueix, i crea en els que queda la tensió, l'angoixa fèrtil d'haver-ho de reconstruir tot de bell nou. Suposant que no sigui un atemptat -que és molt suposar- podria ser el foc de Déu el que hagués cremat Nostra Senyora de París, per cridar els homes de bona voluntat a tornar a creure en un món que viu d'esquena a la Creu i que ha oblidat que viure consisteix a esborrar el rastre del pecat original. Massa lladres de porcs, massa luxe sense profunditat, massa viure com si no tingués sentit, massa por a la mort i molt poc entendre que el seu significat és el significat de la nostra vida, i així Déu ens envià el seu Fill a morir per nosaltres. Massa arrogància de catedrals buides i massa llàgrimes quan cau el símbol del que molt abans nosaltres havíem abandonat. Un món que s'estima més robar porcs que despenjar Jesús de la Creu és un món malalt que demana sacrifici i patiment per poder-se tornar a trobar en l'únic amor veritable i sincer que pot redimir-lo. Que dos milions de catalans creguin que viuen «agenollats», «segrestats», o «espoliats» en una Espanya que ho permet absolutament tot, és signe inequívoc d'un coàgul al cervell que només un sotrac i dels forts podria moure i fer-lo circular fins que arribés a esvair-se. No és repressió, és redempció. Veureu que bé que us va.
Hem viscut massa bé durant massa temps. Ens hem tornat massa cretins. Tant, que ve una crisi i tornem a votar els socialistes, perquè tornin a enfonsar-nos en la misèria. Quina gran festa de la intel·ligència. Estem fent un ridícul que feia temps que no es veia. Poca feina, poc talent, molta retòrica de casinet per a tanta impostura de fireta. Acabarem que seran els porcs els que vindran a salvar-nos a nosaltres.
