Lloret de Mar és el municipi català amb la renda per càpita més baixa, segons dades de l'Idescat respecte a les localitats amb més de 5.000 habitants o capitals de comarca. Crida l'atenció que, a nivell gironí, la resta de municipis amb la renda més baixa també són majoritàriament de costa: Castelló d'Empúries (Empuriabrava inclosa), Roses, l'Escala, Castell-Platja d'Aro, Palamós i Palafrugell, amb l'única excepció, a la llista, de Salt. En canvi, Girona, Ripoll, Olot i Banyoles són les localitats que tenen la renda més elevada.

Queda clar, doncs, que alguna cosa falla en el model turístic i econòmic de sol i platja. L'estacionalitat, la temporalitat dels contractes, els baixos salaris i la precarietat laboral del sector serveis a la costa fan que la gran fluxe turístic que es genera a l'estiu no es tradueixi en una millor qualitat de vida dels seus habitants o, com a mínim, de la majoria. L'hivern a la Costa Brava continua essent molt fred, a nivell econòmic.

Ara, hi ha previst el desenvolupament de diversos projectes urbanístics al llarg de tot el litoral gironí. Hi ha el risc, però, que acabin essent pa per avui i fam per demà. El model turístic de la Costa Brava s'ha de repensar a fons per augmentar-ne la qualitat i reduir-ne l'estacionalitat. Si no, les diferències entre la Girona de costa i la Girona d'interior no faran més que accentuar-se.