Arribem a la primera setmana d'una campanya electoral molt estranya. No només perquè té un to poc habitual sinó sobretot, perquè són unes eleccions anticipades després de la primera moció de censura d'ençà la recuperació de la democràcia i sobretot perquè es desenvolupen en un marc inèdit, en plena Setmana Santa.
Encara no hi ha ambient electoral. De ben segur que la setmana que ve la cosa es normalitzarà i la recta final serà decisiva. En tot cas, hi ha un nou element que no només capgira la campanya electoral sinó la política espanyola en general. Vox.
El fenomen Vox tindrà unes conseqüències molt importants al tauler polític espanyol. No perquè irrompi amb força un partit polític d'extrema dreta, ja que això ens equipara amb la resta d'Europa i desgraciadament era bastant previsible.
La irrupció de Vox és sistèmica per diversos motius però en destacaria tres:
El primer i més interessant és que trenca el marc polític sota el que hem viscut en els darrers anys i en el qual encara viuen la majoria dels països europeus i on tan bé es mouen els partits de dretes: l'eix identitari. Tot semblava indicar que aquestes eleccions estarien marcades pel tema català i en menor mesura com a la resta de la Unió Europea, pel fenomen migratori i la identitat europea. El marc identitari semblava inevitable. I en aquestes coordenades, l'esquerra acostuma a patir molt i la dreta sempre obté bons resultats. Però encara que sembli un contrasentit, Vox tapa aquest eix identitari i fa emergir amb força l'eix tradicional dreta-esquerra. Un fenomen molt curiós ja que només es produeix aquí justament després de la crisi territorial més forta que pateix un país membre de la Unió. Les expectatives electorals del PSOE confirmen la força de l'eix dreta-esquerra en aquestes eleccions. En cap altre país -llevat de Portugal- el socialisme està en disposició de guanyar tan clarament unes eleccions. Per què es produeix això? Doncs perquè Vox fa emergir amb força l'eix ideològic amb propostes que van més enllà del debat identitari que acostuma a desmobilitzar l'esquerra i lideren el debat polític amb temes clarament ideològics i sovint extrems: el debat de la possessió d'armes, l'avortament, la lluita contra el feminisme, la defensa de la caça, l'eliminació d'impostos, privatització de les pensions, etc. En aquest context, l'esquerra es troba molt més còmoda que en el debat identitari. Encara que sembli un contrasentit, el partit més identitari està enterrant l'eix identitari en aquesta campanya.
El segon, i també molt important, és que Vox ha desplaçat els partits de centre-dreta cap a l'extrem. Per una questió simplement de càlcul electoral, el Partit Popular i Ciudadanos han vist que molts dels vots que donaven com a segurs se n'anaven cap al nou partit situat a la seva dreta. Per tal d'intentar evitar-ho, han tensionat tant el seu discurs fins al punt d'emular el llenguatge i moltes de les propostes de Vox. Això és important perquè deixa el centre polític exclusivament al partit socialista. I no hi ha tants vots a la dreta com sembla. Sempre es necessita el centre per guanyar unes eleccions a Espanya. Veurem com ho gestionen, però, si no fan un cop de timó en aquests propers dies, molts votants centristes que voten tradicionalment opcions de centre-dreta es poden trobar orfes electoralment i abstenir-se. O, fins i tot, votar al PSOE. Això és quelcom que no ha passat a Espanya des del 1982.
El tercer motiu és l'hegemonia de la dreta a «l'Espanya buida». Un fet indiscutible que amb l'aparició de Vox es posa en questió. Bàsicament perquè en aquestes províncies petites que envien pocs diputats al Congrés, la divisió del vot acostuma a penalitzar el bloc més dividit i acostuma a premiar els partits que són més forts. Amb la irrupció de Vox i un PP debilitat hi haurà molts vots de dretes que es perdran quan algun dels tres partits no arribi al 15% i, en canvi, el partit guanyador acabarà guanyant diputats no previstos. Encara que sembli un contrasentit, la dreta guanyarà en vots a l'Espanya buida i, en canvi, el PSOE guanyarà en diputats. Això no passaria sense la irrupció de Vox. Aquest sistema pensat per premiar la dreta acabarà beneficiant l'esquerra. Tota una novetat.
Com veiem, políticament Vox ha canviat la política espanyola com un mitjó. I no tant com en principi es podria pensar sinó sobretot per les conseqüències electorals que suposarà la seva forta irrupció.
I és que aquestes eleccions no van tant de qui guanya les eleccions sinó de quin bloc (esquerra o dreta) tindrà més diputats. El que sí que hi ha és una competició per veure qui és el primer partit dins el bloc de dretes. Esperant que succeeixi com a Andalusia i que la suma de la dreta acabi essent majoritària. El problema, però, són que els repartiments dels diputats a nivell provincial són diferents a Andalusia.
El PSOE ho té tot per guanyar les eleccions, però hi ha un factor que ha de tenir en compte Sánchez si no vol que li passi com a Susana Díaz: la desmobilització de l'esquerra. Per això necessita que Vox continuï essent Vox i li mobilitzi l'electorat majoritari a través de l'eix dreta-esquerra. El resultat en breu, en deu dies. Una altra cosa serà com canvia la política espanyola a partir del 28 d'abril. Això és una altra història.
