20 de abril de 2019
20.04.2019
Diari de Girona

Eleccions a les Cambres de Comerç

20.04.2019 | 00:09
Eleccions a les Cambres de Comerç

Sota l'ombra de la campanya per als comicis del 28-A, ben propers, hi viu un altre procés electoral, el relatiu a la renovació dels plens de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya, que gairebé no té espai en els mitjans de comunicació. És el que sol succeir quan es viu sota la penombra d'un procés electoral la finalitat del qual és renovar les Corts Generals: tots els altres viuen quasi en la clandestinitat.

Excepció feta de les eleccions a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, que per la seva importància econòmica i institucional sempre ha tingut interès informatiu, la resta han estat tenint i encara tenen uns processos interns eclipsats per la mateixa normativa legal, habitualment complexa com poques, i practicats en la volguda opacitat dels que fan i desfan abans d'anar-se'n cap a casa. No crec que digui cap disbarat si dic que la cooptació ha estat l'eina per excel·lència de les eleccions camerals. Almenys fins avui, i sense que les de Girona, Sant Feliu de Guíxols i Palamós constitueixin una excepció a la regla general.

Aquestes entitats foren iniciatives empresarials en el seu origen. El Consolat de Mar de Barcelona, constituït privadament l'any 1262, fou la primera d'aquestes corporacions i la que donà un cos jurídic de dret marítim únic per a tota la Mediterrània. No eren temps de follia generalitzada, aquells, en contrast amb els actuals, sinó de construcció d'un gran entramat de comerç internacional la capitalitat del qual era Barcelona. Eren temps de les «corporacions», o gremis medievals, i per això la legislació aplicable avui a les Cambres segueix denominant-les així, però amb l'afegitó «de dret públic».

D'ençà la recuperació de la democràcia, «el règim del 78», com diuen els ignorants, el poder legislatiu estatal ha lliurat tres o quatre lleis reguladores, en allò que li és de la seva competència, a les quals li han seguit altres normatives legals sorgides dels parlaments de les comunitats autònomes en execució de les competències atorgades pels seus respectius Estatuts d'Autonomia.

Tots just ara, superades les reformes legislatives i les reglamentàries, també els dubtes governamentals, les cambres catalanes es troben abocades a unes eleccions la causa de les quals es troba en una llei bàsica de l'any 2014. L'anomenat «procés» té tota la responsabilitat que s'hagi transitat en carro durant aquests últims quatre anys.

Fa una colla de setmanes que el Diari de Girona informà als seus electors sobre la convocatòria electoral i les previsions últimes respecte de la renovació de les tres cambres gironines. Cap dels seus respectius presidents opta a la reelecció i només el nom de Jaume Fàbrega i Vilà sona com a presidenciable de la corporació amb seu a Girona. S'ignora a data d'avui si realment hi haurà «eleccions» (triar entre més d'una candidatura) o ratificació formalista d'una única candidatura en cadascuna de les tres. Aposto per la segona opció perquè a les nostres contrades es porta com a divisa allò tan català que diu «el nostre mal no vol soroll».

Aquí, i bé que ho sento, no tenim empresaris de calat que es vulguin significar. Possiblement per això, les cambres gironines porten la màcula de l'obediència deguda (al poder polític, s'entén) i semblen espectres en un contorn empresarial que les ignora volgudament atesa la seva manca de representativitat i reconeguda ineficiència. Una llàstima.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook