El proper dimarts, Sant Jordi, la diada del llibre i de la rosa, el llibre sortirà al carrer. El seu lloc habitual és la prestatgeria de les biblioteques, públiques o particulars. I la taula de treball, o la tauleta acompanyada d'un llum de peu i una confortable butaca, vora la llar de foc, a l'hivern, o en el balcó o el jardí quan el temps ho permet. També el llit és, especialment a l'hivern, un bon lloc per assaborir una plaent lectura. Però en aquest dia de Sant Jordi el llibre surt al carrer, es fa present en l'àmbit públic, invita a ser més conegut, a ser comprat i especialment a ser llegit. Actualment al llibre en format tradicional, amb fulls de paper i amb relligat més o menys artísticament, li ha sortit un competidor: el llibre digital, la tauleta que permet concentrar en molt poc espai una quantitat increïble d'obra científica o literària. Molt manejable, molt fàcil de tenir a l'abast i de transportar, i ben il·luminada per facilitar-ne la lectura. Però aquest modern sistema no tindrà mai l'excel·lència que té un llibre ben imprès, sobre paper de qualitat, amb marges generosos, una lletra elegant. La prova de la pervivència del llibre tradicional la tenim en la multitudinària acceptació que té aquesta diada en la qual el llibre ocupa els nostres carrers. La Rambla, l'Argenteria, la plaça de Catalunya s'ompliran de parades amb tota classe de llibres. I des de primeres hores del matí fins al capvespre tot aquest ampli àmbit en el qual el llibre serà protagonista, es veurà concorregut. Hi passaran la mainada de les escoles, els jubilats que tenen el temps lliure, els que al migdia surten del treball, els que s'hi faran presents al vespre, finida la jornada laboral. En algun moment la concurrència serà tan gran que resultarà difícil moure's pel recinte i apropar-se a les parades. Els que aquest dia s'interessaran pels llibres seran molts, la majoria de la població. Els que els contemplaran amb atenció i els que els fullejaran també seran un bon nombre. Si se'n vendran més o menys, els que ho podrien dir seran els llibreters. El que serà més difícil saber és si seran llegits tots els llibres que en aquesta festiva ocasió hauran estat comprats. Aquell llibre que ha estat comprat per amor i convicció, o només perquè és la festa del Llibre i cal celebrar-la comprant-ne un, no sabem si serà llegit o si només servirà per ocupar un lloc en la prestatgeria. Podem trobar exemples curiosos sobre el destí dels llibres. S'ha donat el cas de persones que compren llibres només atenent al seu aspecte extern per ocupar uns metres de prestatgeria. Altres que miren el color de les tapes i del llom, per tal que s'avingui amb la decoració del despatx o de la biblioteca particular. I ja arribant a l'exageració hem pogut contemplar que el que semblava una prestatgeria amb llibres no és altra cosa que una artística pintura sobre la paret.

L'antiguitat de la producció i ús del llibre és evident. La Història ens parla de llibres des dels temps més reculats; però en diverses formes i característiques. Com també de l'amplitud del nombre del seus usuaris. Les històriques biblioteques d'Alexandria o de Còrdova són un evident testimoni de l'existència de notables quantitats de llibres. El papirus i el pergamí foren el suport de l'escriptura antiga i medieval. Però la fabricació del paper, que per Europa serà en el segle XIII, donarà un gran impuls a la producció del llibre. Més encara, dos segles més endavant, la impremta revolucionarà aquesta producció. Naturalment que si abans no s'hagués conegut el paper, la producció d'edicions d'exemplars gràcies a la impremta no hauria estat possible. També els sistemes d'impressió han anat evolucionant. Dels tipus mòbils amb què treballaven els clàssics caixistes es passà a la linotípia, que facilità la producció a gran escala, i amb rapidesa, tant pel que afectà al llibre com principalment al periòdic, que des del seu origen en el segle XVIII ha anat evolucionant. Darrerament amb gran rapidesa.

Tot i la gran difusió de la lletra impresa, fins fa ben poc temps, encara a casa nostra coneguérem la lacra de l'analfabetisme. Que afectava més a la dona. Sortosament ara entre nosaltres ja no es parla de l'existència d'analfabets. Com també es pot comprovar que l'enriquiment cultural no admet distinció de sexes.

Actualment en moltes cases es poden trobar notables quantitats de llibres. Però no sempre ha estat així. Encara coneixem enquestes sobre el nivell cultural d'una família, realitzades a mitjan segle vint, en les quals es pregunta si a casa tenen més o menys de cent llibres. Això no vol pas dir que ara no hi pugui haver una casa on tenen menys de cent llibres; però em sembla que seria una excepció. En canvi en trobaríem una bona colla on es podrien comptar en milers.

A l'edat mitjana les principals biblioteques eren les dels monestirs i convents, més en els d'homes que en els femenins. També en les Catedrals. A la Girona del segle XV estan documentades biblioteques particulars, d'alguns clergues i també d'algun destacat personatge. Però també hi ha constància que en la subhasta del fons d'una biblioteca hi participà com a comprador un artesà que no era pas ni impressor ni llibreter. Aquest detall és una mostra de com un artesà, que no era cap potentat ni un científic, tenia unes inquietuds culturals i una suficient formació per cultivar-les.

La primera biblioteca pública que s'obrí a Girona es creà en el segle XIX, concretament l'any 1848. El fons fundacional consistia en els llibres procedents dels convents i monestirs de Girona i província que havien estat afectats per la llei de Desamortització, del ministre Juan Álvarez Mendizábal. El fet que l'esmentada biblioteca estès instal·lada en l'edifici de l'Institut d'Ensenyament Mitjà, i que en els seus primers anys d'existència el seu nom oficial era el de Biblioteca del Instituto, no afavoria que la població no estudiantil considerés que en podia ser usuària. Serà ja ben entrat el segle XX quan Girona tindrà un centre de lectura que tothom podrà considerar tenir-lo al seu servei. I a partir d'aquí l'accés al llibre s'ha pogut anar generalitzant, amb un caràcter sempre en constant i cada vegada més accelerada progressió.

Tanmateix podem constatar que en el segle XVIII, a la nostra ciutat estaven en actiu quatre establiments de producció i venda de llibres. Molt especialment de llibre popular, a l'abast de les persones amb una moderada formació cultural. Es donà el cas que en aquell segle, Girona havia perdut la seva Universitat, l'any1817, i cinquanta anys més tard el Col·legi de Jesuïtes, que tenia nivell universitari. Tampoc la producció impressora del segle XVIII era del nivell científic de les llibreries del segle XVII, els Garric i els Palol. Però la producció dels tallers dels Oliva i els Bro, del segle XVIII, més modesta i de caràcter popular, arribava a moltes més persones. En resum, Girona tindria menys savis; però molts menys analfabets.