Quan les catedrals es començaven en romànic i s'acabaven en gòtic, el món anava més a poc a poc que ara. Molt més a poc a poc, de fet. No hi havia pressa. O no hi havia instruments per posar-la en marxa. La història dels éssers humans es podria resumir en la història de la velocitat, encara per escriure. Notre-Dame es va construir en dos segles i es va destruir en una tarda. La destrucció, segurament, va ser deguda a les presses, no a les presses per destruir, s'entén, sinó a les presses per acabar la jornada laboral interminable i mal pagada. Ja veurem el que diu l'autòpsia, però el que diu la realitat és que cada dia cal ajustar més els pressupostos. Si et presentes a un concurs de restauració d'una obra d'art, el primer que has d'aconseguir és que el paper es llegeixi ràpid. No estem per perdre el temps amb matisos. Això és el que es perd un quan corre: el matís. Per això un servidor camina en lloc de fer fúting o running, ni idea de com es diu ara.

Segons els experts, no podem mantenir l'atenció en res més de cinc segons perquè el temps apressa. El temps, quan les catedrals s'aixecaven en dos segles, era el mateix d'ara, però nosaltres som diferents. Tots els viatges ens semblen massa llargs perquè el que ens interessa és arribar. Arribar, s'entén, per sortir corrents de nou a un altre lloc en el qual tampoc farem nit. Això de «fer nit» és una expressió d'un altre temps. Ningú pregunta i on farem nit perquè s'arriba en el dia a tot arreu. Les presses han arribat al seu zenit amb la irrupció de les noves tecnologies. En el temps que abans anaves a Correus per enviar un telegrama, produeixes ara divuit correus electrònics o quaranta whatsapps.

Reps la notícia de la mort de l'avi abans que s'hagi mort. Aquesta és una altra de les conseqüències de les presses: que passa abans el que hauria de succeir després. Les eleccions no han arribat, però tenim la impressió d'haver-les patit ja, i més d'una vegada. Potser dos o tres segles siguin massa per construir una catedral, però tres hores per eliminar-la són massa poques.

Entre poc i massa.