21 de abril de 2019
21.04.2019

La nostra policia

21.04.2019 | 06:00

Un dels aspectes més significa­tius de la complexa situació política actual i del judici contra els líders institucionals i socials del Procés és el qüestionament del paper desenvolupat pels Mossos d'Esquadra. Els seus responsables han arribat a ser acusats d'organització criminal, en un intent mal dissimulat d'afeblir, des de posicions recentralitzadores, un cos policial que havia aconseguit un reconeixement molt ampli després de la resolució dels atemptats d'agost del 2017. La declaració del major Trapero va produir una impressió profunda, que ha contrastat amb el testimoni d'alguns membres d'altres cossos policials. Més enllà de les reaccions emotives, per comprendre i interpretar adequadament les funcions assumides pels Mossos d'Esquadra i la concepció democràtica que en fonamenta l'acció, resulta d'un interès excepcional el llibre La nostra policia. El model de seguretat de Catalunya des de 1978 fins als atemptats de 2017 i l'1 d'octubre. L'autor del volum, Jaume Bosch, hi parla des d'una implicació ben directa en la gestió i la coordinació de policies i amb un coneixement de primera mà de la transformació que ha viscut el sistema de seguretat pública al nostre país. Dirigent procedent del PSUC, s'ha ocupat de qüestions de seguretat des de l'àmbit municipal, al Govern de la Generalitat, en l'elaboració de l'Estatut del 2006... La seva mirada experta ens il·lumina a l'hora d'entendre les dificultats i els entrebancs que els Mossos d'Esquadra han hagut de superar per assolir les seves competències actuals. Bosch hi destaca el coratge del president Pujol a l'hora d'entomar la transferència del sistema penitenciari i d'incloure al Pacte del Majèstic la competència del trànsit per als Mossos d'Esquadra, i la del president Maragall amb el plantejament ambiciós que en matèria de seguretat va incorporar a l'Estatut del 2006 i que el Tribunal Constitucional no va modificar. Bosch ens recorda l'origen i els fonaments dels diferents cossos policials i les arrels centralistes, repressores i militaristes de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional (n'hi ha prou d'evocar aquí les tortures dels germans Creix a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona) i l'esperit radicalment democràtic i de servei públic que va inspirar la recuperació i el desplegament dels Mossos d'Esquadra. Al llarg del llibre anem constatant la labor destacada en la construcció d'un model policíac català que van tenir Jaume Curbet, Miquel Sellarès, Lluís Renau, Amadeu Recasens... I és important valorar el compromís que figures polítiques d'esquerres, com el mateix Jaume Bosch, han tingut en la configuració d'aquest model, fins i tot col·laborant activament, per sentit institucional i compromís de país, amb governs d'altres opcions ideològiques, en un exercici que caracteritza els moments més fecunds de la nostra història política. Llegint La nostra policia podem resseguir una obra de govern de primera magnitud, que partia d'uns pocs mossos d'esquadra d'una naturalesa merament simbòlica i que ha arribat, després d'acords i de lleis que n'ampliaven les competències, fins a una policia moderna, competent i eficaç, sempre millorable, però que admet la comparació amb èxit amb institucions homòlogues d'altres països avançats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook