Cartes

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

En reaparèixer el debat sobre l'eutanàsia a partir de la mort de María José Carrasco, les paraules que més es repeteixen són les de «mort amb dignitat», la que tothom desitja si mai imagina el moment del propi traspàs. Però les lleis, tal com estan establertes ara, fan que en més d'un cas aquesta mort amb dignitat no es pugui assolir.

En conèixer les circumstàncies que envoltaven la vida de la María José Carrasco i el seu marit, el primer que apareix és comprensió i solidaritat. Comprensió per la decisió presa i solidaritat per les dificultats en voler portar una vida digna i tenir una mort digna.

Estem en una societat en què cuidem molt cada criatura que ve al món. Els naixements són celebrats i mirem que tot hi vagi bé, perquè és un deure de tots. Però és una societat que no cuida tant les mateixes persones quan la mort les crida o ve a buscar-les. Estic convençuda que, per a la María José Carrasco i el seu marit, la decisió presa aquell dia en què ella va decidir d'anar-se'n per sempre va ser la més difícil i dura en la seva vida comuna. L'acompanyament, la solidaritat i el recolzament d'una part de la societat que els comprèn potser els haurà fet saber que no estaven sols.

Actitud

Clàudia Garcia Saubí Olot

Sempre, a qualsevol lloc que anem, hi haurà quelcom que no serà del nostre gust i, com solem fer, ens queixarem i intentarem canviar-ho. Arribarà un punt que ens acabarem frustrant perquè serà impossible canviar això que no ens agrada. Arribats en aquest punt, viurem amargats. La qüestió no és canviar això, perquè sempre hi haurà alguna cosa que no ens agradarà, la qüestió és trobar quelcom que no ens agrada amb què vulguem conviure, sense amargar-nos.

Amistat per ser feliços

Fatu Sawaneh Jallow Girona

Començaré dient que quan es tracta de felicitat, els teus amics són la clau.

Una persona quan té un amic amb el qual pot confiar, dir-li tot el que li preocupa, si hauria de fer això o una altra cosa... se'l pot considerar un amic, ja que et coneix molt bé i sap quin és el moment clau per ajudar-te. Amb un amic pots ser tu mateix, fer totes les ximpleries que et vinguin de gust. Si et surt una bogeria i la fas, ell/a sempre serà allà, però si fas alguna cosa malament també hi serà per renyar-te.

Un altre punt a favor de tenir un amic és que sempre estarà interessat en les coses que t'agraden, sempre serà el primer que et digui una notícia o un esdeveniment que passarà sense tu saber-ho.

Com sempre dic, passarà molta gent per la teva vida, però els amics només els podràs comptar amb els dits d'una mà. Tenir un amic també és una responsabilitat perquè no li pots fallar, no li pots donar mals consells, perquè el pots perdre, i aconseguir un altre amic és molt difícil. Sempre hem de donar la nostra opinió però no imposar-la, cadascú és lliure de fer el que vulgui però l'important és no imposar res. Les persones que no tenen amics és perquè no han trobat la persona adequada per comentar-li tots els seus problemes, tots els seus dubtes, i per això solen ser les persones que estan més aïllades, les més callades, les que no volen ser el centre de qualsevol cosa. El que podríem fer és anar-hi i intentar parlar amb ell/a, però com que sempre ha estat sola, no vol tenir amics encara que ho desitjaria; així que per por de no fer-li mal o decebre s'aparta.

Qui té amics té un tresor, perquè de veritat és així!, pots haver conegut moltes persones durant la teva vida, però amics només són aquelles persones que hi són ara, després i sempre.