Diada de Sant Jordi. La festivitat del patró de Catalunya va de llibres i roses, símbols de cultura i amor. La tradició ensenya que s'ha de regalar una rosa vermella a l'enamorada i que l'estimat ha de rebre un llibre, en un intercanvi interessat.
Avui aquell costum s'ha ampliat a amics, parents, companys de feina, clients i gent de totes les edats i condicions, convertint la rosa en un obsequi de cortesia i d'amistat.
No és d'estranyar que l'augment de la demanda ajudi a la proliferació dels venedors de flors, amb permís o sense, que fan l'agost a la primavera.
Pel que fa als llibreters, surten al carrer, munten parades de llibres i conviden els escriptors a signar les seves obres en una acció d'acostament entre autors i lectors.
Per tant, la passejada per escollir llibres i comprar roses és l'essència del dia de Sant Jordi.
Ara bé, ja fa una pila d'anys que la diada s'ha desdibuixat per l'ocupació excessiva de l'espai públic amb tenderols de partits polítics, ONGs, entitats ciutadanes, plataformes reivindicatives i alumnes a la recerca d'alguns calés per al viatge de fi de curs. Què hi farem!
A aquest intrusisme s'hi afegeixen enguany els efectes especials grotescos d'una campanya a les eleccions generals del 28 d'abril, emporcada pels cops baixos entre aspirants als escons del Congrés i del Senat.
La ciutadania contempla esparverada la interpretació, en versió moderna, de la llegenda del cavaller, la princesa i el drac.
Per als manaires de la dreta, cal demostrar qui és més implacable en combatre el drac del separatisme i salvar de les seves urpes la princesa constitucional.
En canvi, per als líders de l'esquerra cal denunciar el perill d'uns cavallers bel·licosos, retrògrads, que voldrien retornar a l'època del fuet i l'espasa.
Mentrestant, el drac fa la viu-viu a l'espera de ser invitat quan sigui el moment d'arribar a acords per repartir-se el pastís del poder.
En aquest espectacle tot s'hi val per guanyar l'adversari, que per a alguns és un enemic per destruir. No importa que es desfermin passions, creixi l'ambient de crispació, es multipliquin els insults, augmentin els atacs personals i es facin tants de brindis al sol.
Prou de tanta ximpleria! Si almenys durant la festa de Sant Jordi s'aconseguís pau i treva! És plausible cessar les hostilitats per unes hores? Sembla que no.
Per arrodonir-ho, el Servei Meteorològic pronostica ruixats dispersos a Catalunya. És d'esperar, però, que les rogatives dels llibreters esvaeixin l'amenaça de xàfecs.
I si la pluja apareix, sempre quedaran els paraigües per acompanyar l'excursió.
Malgrat aquests mals averanys, que la rosa sigui un regal de concòrdia i el llibre, un símbol de saviesa. Bon Sant Jordi!
