23 de abril de 2019
23.04.2019

Les rutes del procés

22.04.2019 | 23:45

Un amic que ha passat la Setmana Santa a Belfast m'ha explicat que allà s'organitzen ara rutes turístiques pels llocs on la violència campava lliurement. Aquí una barricada, allà marques de trets en una façana, aquí pintades pro-IRA i proparamilitars, i allà a baix el cràter que va deixar una bomba en esclatar. Els guies són ni més ni menys que antics combatents d'un o altre bàndol -a vegades dos, un de cada- que així treuen profit dels anys de plom a Irlanda del Nord.

Això obre una via perquè els líders catalans es puguin guanyar la vida d'aquí a uns anys, quan ja tothom els hagi oblidat però hagin de trobar formes de sobreviure. Si poc abans d'ingressar en un geriàtric, en Puigdemont pot retornar a la seva Girona, res no ha d'impedir que faci de guia turístic, estic segur que encara que no tingui llicència les autoritats tindran la màniga una mica ampla, tenint em compte la seva experiència.

- I aquí, cof, cof, la gent ocupava la via perquè pensava que era una forma com una altra de fer república.

- Oh! Wonderful, wonderful! Yo, foto con usted en la vía- s'admirarà un sexagenari noruec.

- Si vol foto, haurà de pagar un plus, que la caixa de resistència fa anys que es va esgotar- replicarà el vell heroi.

La ruta continuarà pel pont on va canviar de cotxe per fugir, pel col·legi Verd -«he, he, com repartia, aquí, la policia, precisament un d'aquells agents fa també de guia, si ho desitgen, després els el puc presentar»- i explicant amb pèls i senyals com va entabanar els companys de govern fent-los creure que es quedaria amb ells a assumir conseqüències.

- Usted muy pillo, usted pícaro español!- riuran uns turistes suecs, tot donant una propina a aquell vellet tan simpàtic que explica històries tan divertides.

Que el procés no hagi servit de res en el sentit polític no vol dir que no se'n pugui treure profit econòmic, i ningú hi té més dret que els seus creadors. Potser no ara, potser no d'aquí a poc, però en un futur les «Rutes turístiques de la república imaginària» -així es diran-, aconseguiran per fi, gràcies al turisme, internacionalitzar el procés.

- I no oblidin que, en acabar, poden comprar un llacet groc a la botiga.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook