Escoltar promeses polítiques en directe i de boca dels seus autors o almenys dels que traslladen les seves propostes directament als ciutadans, sense tisores ni pantalles, és una de les grans virtuts de la democràcia, l'espanyola inclosa. Fer-ho a una part d'Espanya díscola, a la qual bona part de la població està cansada de sentir-se colonitzada, dominada i explotada en excés, és gairebé un deure que cap persona «responsable» s'hauria de deixar perdre. Mai cap reportatge, cap entrevista, cap telenotícies tindrà la mateixa força de convicció que una trobada «cara a cara».

L'altre dia, els rosincs vam tenir ocasió d'escoltar les propostes de com assolir un «nou» país directament per part d'alguns dels seus més fervents promotors. Al Teatre Municipal van acudir el president de Catalunya, Quim Torra, acompanyat pels candidats al Congrés en les properes eleccions generals, Laura Borràs (fins fa poc consellera de Cultura) i Jaume Alonso Cuevillas (advocat del president Puigdemont), i pel candidat al Senat i alcalde del Port de la Selva, Josep M. Cervera (actual president de l'AMI), que van oferir un míting de campanya en el seu format més clàssic. Cap d'ells no va explicar res que realment ens hagués sorprès, però el fet de recolzar les seves propostes mirant-nos als ulls afegia credibilitat al seu discurs. Personalment, em van impressionar per la seva proximitat, per la sinceritat dels seus esguards, dels seus gests i del llenguatge corporal en general. I també em va impressionar el seu valor, la seva convicció democràtica i la seva enteresa davant tots els obstacles que han de superar, des de la suposada «puigdemontdependència», el malson de saber els seus companys injustament empresonats o exiliats, a la manca d'unitat amb aquells que diuen voler el mateix que ells i al «joc brut» dels dirigents polítics espanyols, «caverna mediàtica» inclosa, que s'oposen quasi sense excepció a les seves propostes, tot fent servir mètodes absolutament desconeguts per a qualsevol demòcrata de la resta d'occident.

Una de les imatges que més m'han impressionat aquests darrers mesos és la d'en Jordi Sànchez, l'encara president de l'ANC i cap de llista de Junts per Catalunya al Congrés per Barcelona, oferint una roda de premsa des de la presó de Soto del Real. La posada en escena, amb una gegant bandera espanyola i una foto del rei Felip VI al seu darrere, fou veritablement esperpèntica, indescriptible. No repetiré ara aquí tot el que ja s'ha dit sobre aquell moment, però sí recordaré les paraules d'un expolític de la CUP, nouvingut al separatisme com jo, que va pronunciar fa un parell de mesos, també a Roses: «No sé si els independentistes guanyarem 'la guerra' o no. El que sí sé és que Espanya l'està perdent cada dia!». Antonio Baños.

Finalment, vull desitjar una molt feliç Diada de Sant Jordi a tots els lectors!