1 «La Maria estava farta de brodar frases per declarar-se al seu estimat. Les escrivia, les assaboria, decebuda, les estripava. Cap contenia la força expressiva, l'impuls sentimental, que volia imprimir-hi i en cercava de millors. Pensà que el llenguatge és una eina comunicativa ineficaç; els mots per expressar l'amor tots s'han embordonit i cal transcendir el propi llenguatge.

Tot intent literari esdevenia infructuós, cada cop el text més maldestre i poèticament pocatraça, atès que ella havia de ser curosa perquè la persona a qui dedicaria la declaració vivia intensament de la bellesa dels mots, com el bon jardiner de les flors, de la seva delicadesa i fragància.

Així que no se li ocorregué res millor que anar a cal poeta perquè aquest aconseguís la frase escaient. Finalment el poeta, després d'un exercici literari costós i pacient, li proporcionà la frase ben elaborada perquè pogués manifestar l'amor a la persona estimada; alegrement, la nena l'acceptà i es declarà al poeta, l'amor de la seva vida».

2. «Quan dormo sempre somio i cada nit tu entres dins del meu somni, juguem una estona i després em dius que m'estimes. Per què ho fas?-. Va preguntar la nena al seu millor amic.

- Perquè t'estimo».

3. «Quan el nen va veure una nena tan trista se sentí obligat moralment a consolar-la. Va voler saber què li passava.

-Estic molt afligida i per això ploro.

-Però no veig que les llàgrimes llisquin per les teves galtes.

-Les llàgrimes cauen cap endins i sempre són les llàgrimes més dolorosos perquè es claven al cor com espines. Em vols reconfortar?

-Sí, què et fa estar tan trista?

-He perdut la nina més estimada; bé, ella m'ha deixat i m'he trobat una carta plena de queixes. M'acusa que no l'he estimat prou i que no li faig les carantoines que més li agraden.

-Ës veritat que no l'afalagaves?

-No, però sembla que no en tenia prou i en volia més. M'ha dit a la carta que es ficarà a la maleta d'una altra nena assegurant que se sentirà més estimada i rebrà més regals.

-On és ara? Si vols aniré a parlar amb ella.

-Ha anat a l'estació esperant que baixi del tren una nena que li agradi.

-L'aniré a buscar.

-Sí, si us plau, ves-hi, puix que serà rebutjada per totes les nenes, cap la voldrà perquè, pobreta, és lletja, secardina i gepica. Amb el pas del temps ha quedat bòrnia, se li ha pelat el nas i li manquen tres dits d'una mà i com que se li ha trencat una cama li he enganxat amb filferro. Quan la meva nina vegi que cap nena la vol es desesperarà i es pot despenyar per la mala vida... Jo ploro per mi, però també ploro per ella. Jo l'estimo, digues-li que la cuidaré com ella vol.

El nen anà a l'estació i trobà la nina compungida i penedida per la injustícia escrita en la carta. Agafats de la mà cercaren la nena i aquesta es va posar tan contenta que va proposar al nen:

-Vols ser un meu xicot, en tinc tres, t'agradaria ser el xicot número quatre?

-Sí, molt».

4. «La nena va entrar amb dinerets a la Botiga de les Paraules. El botiguer les tenia totes guardades en pots de vidre, ben classificades.

-Senyor botiguer, m'hauria de donar boniques paraules per figurar en una declaració d'amor meravellosa. Les lliuraré al meu enamorat perquè ell és incapaç de trobar-ne.

-Te les mesclaré perquè per una declaració d'amor la barreja la fa més joiosa i emotiva.

El botiguer va posar la mà a diferents pots i amb els dits n'agafava i les posava dins d'una bossa de paper. Tanta era la seva destresa que pesava amb les mans la qualitat dels termes.

-Els he escollit bé. Són 75 cèntims.

La nena va sortir amb la bossa mig plena i va anar a casa del seu estimat.

-Aquí tens els mots que no trobes, els més escollits i florals per fer-me una declaració d'amor en tota regla; ara els has d'enganxar bé i aquest vespre vindré a escortar-la».