Els debats al president Sánchez el podien beneficiar poc, però són necessaris per a la salut democràtica del país. Sánchez té a favor la política social: ajuts als treballadors de 52 anys; augment del salari mínim i pensions. Defensor del diàleg amb el nacionalisme dins la Constitució, ha apostat per les noves energies. I ha creat un debat, potser prematur o perillós, en la indústria del cotxe.

El president és el vot útil del progressisme, que afebleix Podem, que intenta recuperar espai. La dreta bessona. Casado i Rivera vesteixen igual, el seu discurs és semblant. Però l'oratòria de Rivera és suficient per dominar el bloc? El llenguatge tremendista del PP i Vox no afavoreix el segon, perquè aquest va gestionar el procés català, sense prendre les mesures de força que ara reclamen? Vox té llacunes com l'economia, a on és neoliberal, i diguem-ne, poc patriòtic. I la seva batalla contra el feminisme li val l'oposició ferma dels que defensen les conquestes d'igualtat, i que ens fan ser un dels països més tolerants amb la llibertat sexual del veí.

Catalunya en espera. Tenim gairebé 6.000 empreses deslocalitzades. Un Govern en espera, amb una caiguda d'ingressos importants per aquesta fugida. Tenim una dreta independentista desdibuixada, avui pocs es defineixen de dretes.

L'independentisme més pragmàtic, sembla concentrar-se en una ERC que pensa en més enllà de les municipals. Tot i que aquí es donarà la gran batalla per l'hegemonia del discurs nacionalista, ERC intentarà gestionar un poder tan important, com mai ha tingut des de l'època republicana. Poques vegades, en unes eleccions generals, ens hem jugat tantes coses, amb tanta fragmentació, amb opcions que semblen antagòniques. I amb uns resultats que ens poden dur al bloqueig, o que convidaran a fer, com en els debats, una segona part.