El sociòleg Zygmunt Bauman ens explica que en la nova societat líquida en la qual vivim no hi ha valors sòlids que serveixin de marc de referència perquè els esdeveniments, novetats o pertorbacions que ens arriben s'esgoten en poc temps, fins que un presentador de televisió anuncia l'arribada d'una nova fita històrica. Respecte a l'invididu, assegura que s'ha tornat flexible, que s'adapta a contextos canviants i que tendeix a abandonar tot allò que comporti compromís i lleialtat. A la Catalunya que ha abusat de les dates històriques, també comencem a veure mutacions en els protagonistes de la política i que el seu compromís i lleialtat és, sobretot, cap a ells mateixos. En poc temps hem vist com Elisenda Alamany deixava el grup de Catalunya en Comú al Parlament per trobar refugi a la candidatura d'ERC a Barcelona. Però això no li impedia venir a Girona a demanar el vot per als rivals d'ERC a la ciutat. Mentrestant, l'exconsellera Clara Ponsatí, la política que va deixar en evidència el govern de Carles Puigdemont («estàvem jugant a pòquer i anàvem de farol)», s'ha sumat a la llista de JxCat a Europa, però alhora demana als barcelonins que no votin aquesta formació a les municipals, ja que tancarà la llista de la candidatura rival de Jordi Graupera (Barcelona és capital). La política i els polítics s'han tornat líquids, però romanen sòlids en algunes coses: els ciutadans importen sobretot quan s'acosten eleccions.
