Sempre he cregut que la majoria de desastres són fruit de la inconsciència col·lectiva, deixem que les coses es vagin podrint fins a fer-se insostenibles sense adonar-nos d'allà on anem. Una inconsciència que ens duu a mirar cap a l'altra banda davant allò que és evident i que pensem que no va amb nosaltres però que acabarà afectant-nos. La història està farcida d'exemples, des del nazisme i la barbàrie que va suposar fins a la massacre perpetrada pels servis. A toro passat la resposta sempre és la mateixa: no ho sabíem, no ens en vàrem adonar, pensàvem que no anava amb nosaltres...
Avui comencem a tenir massa casos d'inconsciència col·lectiva, el més recent l'episodi de Coripe, que sota la capa d'una tradició ha estat una gran barbaritat, però que no deixa de ser fruit d'una taca d'oli escampada durant els darrers anys i de manera inconscient per partits de tots els colors contraris al nacionalisme català. Coripe és només l'anècdota de mal gust d'un sentiment contrari als catalans que han sembrat i llaurat aquells que s'atribueixen l'etiqueta de defensors de la democràcia i que no saben sortir de casa sense la bandera espanyola.
Inconsciència de la qual tampoc se salven els mitjans de comunicació que tan aviat posen l'estora vermella a la ultradreta com s'endinsen en una campanya sense sentit contra l'escola concertada citant infinitat de presumptes casos d'abús sexual de fa més de 40 anys i obviant els milers de casos d'abusos sexuals a menors que succeïen en molts altres entorns, com la mateixa escola pública o les famílies.
Ja ho deia l'altre dia en Jaume Roures, «el periodisme a Espanya ha desaparegut» i tenia raó quan veiem dia rere dia com aquest periodisme es torna servil i inconscient, sense aturar-se a pensar el mal que pot estar fent. Després quan revisem la història tornarem a allò de no ho vàrem saber veure, no n'érem conscients.
El psiquiatra suís Carl Gustav Jung afirmava que fins que no facis conscient allò que duus al teu inconscient, aquest darrer dirigirà la teva vida i tu li'n diràs destí. Doncs no cal ser estrateg per endevinar el destí que s'acosta amb tanta inconsciència col·lectiva.
