La representació, que no intervenció, de Cayetana Álvarez de Toledo i d' Inés Arrimadas en el debat de TV3 de dimecres, és la prova quasi definitiva de l'expiació de la política a Espanya. Ja en els dos debats estatals anteriors, Albert Rivera va donar el tret de sortida a una campanya basada en el que costa trobar una definició que no sigui «matonisme».
A TV3 Cayetana i Arrimadas van disparar invectives, acusacions i amenaces, com bales disparaven les primeres i imprecises metralladores de la història, les Tommy Gun, que utilitzaven els gàngsters a Chicago els anys 20 del segle passat. Aquelles metralladores disparaven projectils amb la imprecisió d'un anàrquic aspersor d'aigua. Tant podien matar el seu objectiu com accidentalment liquidar avis, nadons o qualsevol que passés per allà.
Es fa difícil saber què buscaven les Tommy Gun de la política en aquest debat de TV3. Si la televisió catalana és, com repeteixen fins a la sacietat, un refugi de convençuts i adoctrinats, difícilment van aconseguir portar-los pel recte camí de la seva veritat, més enllà de crispar-los i activar el vot independentista que es pot sentir cansat o fins i tot enganyat pels seus. El comportament d'Álvarez i Arrimadas té una definició essencial: groller i mal educat i, en alguns moments, fins i tot fanfarró i pinxo. Qui ens diria fa uns mesos que el macarró oficial de l'independentisme - Gabriel Rufián- un dia es podria aparèixer com un moderat davant de dues adversàries cruels i ferotges. Un debat francament extravagant amb Rufián fent el paper de l'independentista mesurat, que vol dialogar i eixamplar la base, mentre que l'independentisme radical, insubornable i del bloqueig polític d'Espanya, el defensaria Laura Borràs, que és una dona de lletra i de maneres subtils.
Després de seguir tres debats electorals en pocs dies, un servidor ha arribat a la conclusió que a la política ja no li queda cap rastre de convicció i ja només conserva les faccions i les guerrilles.
