Entre totes les anàlisis externes que s'han ocupat de les eleccions generals de demà diumenge, potser la que resumia millor l'estat d'ànim d'inversors i opinió pública estrangera era el titular de la prestigiosa revista nord-americana Foreign Policy: s'hi advertia que, tot i la celebració dels comicis, el bloqueig polític a Espanya serà permanent. És a dir, que si es forma govern, serà feble i, per tant, estarà lluny de mantenir l'estabilitat necessària per resoldre els problemes del país.
Raons per a aquesta visió no en falten. Aquestes eleccions suposen la tercera convocatòria en menys de quatre anys, en què han aparegut (i segueixen apareixent) partits que han posat en qüestió el bipartidisme que va funcionar de 1982 a 2015 (amb alternances de PSOE i PP). Tot això, com a conseqüència d'una crisi devastadora, que també va venir acompanyada d'un conflicte territorial a Catalunya, actualment refredat (després de la fallida declaració d'independència d'octubre de 2017), però que segueix lluny de solucionar-se.
Precisament, l'absència dels temes econòmics durant la campanya és reveladora dels sis anys de creixement que registra el país (amb una notable baixada de l'atur, des del 27% al 14,7%). Però també ha estat una mostra d'irresponsabilitat dels nostres dirigents, ja que els propers governants (estiguin encapçalats per Pedro Sánchez o per qualsevol líder de les tres dretes) sí que hauran d'encarar una desacceleració evident, davant la qual no s'han proposat mesures que serveixin per afrontar problemes greus, com el de la sostenibilitat del sistema de pensions. Per això, la propera legislatura pot ser la de la continuació del bloqueig, amb l'afegit de l'alentiment econòmic. Amb aquest panorama, costa d'entendre la pressa d'alguns per arribar a la Moncloa com sigui.
