Ens anem fent grans, és una evidència. Quan arriben les eleccions es nota. La majoria de candidats són més joves que una mateixa. No és que ser jove sigui un inconvenient, però hi ha un problema de credibilitat. Que no te'ls creus, vaja. Això és com llegir novel·les. A certa d'edat et costen de creure. No és que els joves no puguin construir un bon argument ni escriure d'upa. El problema és que les seves descobertes ja les vas fer fa temps i tens la sensació que les seves històries les has llegides molts cops.
De molts dels candidats ja no et creus el discurs. Els hem vist anar i tornar massa cops. A més, encara hi hem de sumar un altre ingredient que va guanyant pes. Trobo que en política hi ha molta gent disposada a fer el pallasso. A Ucraïna l'actor Zelenski ha guanyat les eleccions per golejada. També va treure un bon grapat de vots el còmic Beppe Grillo a Itàlia. En aquesta campanya hem hagut de veure Inés Arrimadas disfressada de Khaleesi en un cartell i el PP fent un espot aprofitant també l'èxit de la sèrie Joc de Trons. Els veïns de Coripe es pensen que fer veure que afuselles algú a la plaça pública és una tradició mainstream digna de passar de pares a fills, amb els municipals engreixant les armes i l'AMPA del col·legi fent de jutge justicier.
Hi ha hagut altres candidats-pallasso en la política espanyola. Ara em ve al cap Ruiz-Mateos, de Rumasa, que de tant en tant es disfressava de Superman. O l' Ada Colau, que va optar per vestir-se de supervivenda i apareixia als mítings d'ICV amb cartells de denúncia. Ja només ens ha faltat veure la marquesa del PP disfressada de llaç groc, mentre Arrimadas es dedica a arrencar-ne. El cas és fer-se veure. I mirar de tapar el veritable escàndol d'aquestes eleccions que és tenir presos polítics.
