Per molt que ho neguem, ens encanta que ens ho posin difícil, passar-ho una mica malament. Aquesta és una de les reflexions que puc extreure després d'haver-me passat poc menys d'una setmana estudiant la dinàmica del fenomen escape room entre els bastidors de La Mansión, una de les quasi quaranta propostes escapistes que hi ha censades a la província ( www.escaperadar.com), i alhora brillantment dissenyada segons l'imaginari Resident Evil, la popular saga de videojocs de ciència-ficció i survival horror. Qui a aquestes altures de la partida sigui encara un neòfit en el tema, només apuntar que un escape room és una sala o algunes més plenes de petits enigmes i trencaclosques que un grup de jugadors ha de resoldre, en el marc d'una trama argumental més o menys complexa i en un temps màxim. Tot plegat un concepte del joc que, tal com també mana el survival horror, posa els protagonistes a la primera línia d'una aventura simulada, com a protagonistes d'una pel·lícula pròpia que, a banda de la temàtica, té sempre tres normes universals: l'objecte marcat amb punts vermells no es toca, les claus es deixen al pany i si una porta, armari o calaix no s'obre, és perquè no s'obre.

Per poc que us introduïu en l'addictiu món de l' escape room, us adonareu que estimulen l'agilitat mental, la creativitat, l'enginy, la lògica, l'observació, la capacitat de deducció i el treball en equip, però també augmenta el flux d'adrenalina, una hormona que s'activa en totes aquelles situacions en què se'ns exigeix estar en alerta, reaccionar ràpidament i sobretot fer-ho amb encert, aprofitant el màxim rendiment del conjunt de les nostres facultats. Unes evidències contrastades per diversos estudis, entre els més recents un de la Universitat de Granada aplicat a 115 estudiants d'infermeria que va certificar que gràcies a l'estímul del joc en un específic context temàtic de realitat simulada, tots ells van millorar la celeritat i l'aprenentatge dels coneixements avaluats. Els escape rooms han deixat de ser, doncs, una moda per passar a ser un sector d'oci plenament consolidat que va més enllà del simple divertimento, amb múltiples aplicacions a l'ensenyament i també al món de les empreses com a dinàmiques d'eficiència i gestió.

Vistos els excel·lents resultats d'abraçar el leitmotiv del gran Harry Houdini i la seva renovada cultura escapista, ja només ens faltaria traslladar-la a l'esfera política, i més després d'una setmana de debats vergonyosos on, seguint amb la línia dels últims anys, el tarannà dels respectius líders segueix devaluant-se sense remei. De fet, no estaria de més substituir aquests insofribles debats per escape rooms televisats a l'estil del Gran Germà, per veure si així canvien la cridòria i l'insult pel diàleg i actituds més empàtiques, i recorden d'una vegada que, més enllà d'ideologies partidistes, es deuen a la gestió del bé comú. Tant per tant, segur que riuríem una estona.