Dia de reflexió. Per reflexionar exactament què? Sobre què? Sempre he pensat que el dia de reflexió és una absoluta inutilitat. Però mirant enrere en els darrers quinze dies, em pregunto de què ha servit la campanya electoral. I reflexionant sobre això arribo a la resposta: de res. Una campanya on pràcticament no s'han posat sobre la taula idees factibles que puguin solucionar alguns dels problemes de la societat. On no s'ha entrat en debat de les idees o bé perquè no hi ha idees o perquè no interessa parlar-ne. Potser no donen vots. O la rendibilitat electoral no és tan efectiva com el «tu més» o presentar dades estadístiques una darrere l'altra sense aportar cap proposta concreta de futur. Dels dos debats dels candidats a presidir el Govern se'n va poder extreure poca cosa, si deixem de banda a qui ha agradat més un o altre, qui ha cridat, qui ha interromput o qui ha acusat més. Dels mítings i intervencions, millor no parlar-ne i de Catalunya només n'he tret la idea que cap d'ells farà res del que va dir que faria. Del debat de caps de llista per Barcelona va quedar clara una cosa que va dir la candidata del PP referint-se a la del PSC. «Les seves propostes són com una bombolla que quan s'enlairen exploten i desapareixen». Doncs d'això es tracta. Però aplicat a tots els partits.