En política, com en tota la resta, s'acaba un conformant amb el que hi ha. Ens conformem amb Casado, doncs, i amb Sánchez i amb Rivera i amb Iglesias, i fins amb Abascal ens conformem. Nomeno a aquests per no descendir a nivells autonòmics i municipals, on tampoc ens mata l'entusiasme. Hi ha èpoques d'escassetat de filòsofs com hi ha èpoques d'escassetat de músics. Nosaltres portem una ratxa en què el talent polític brilla per la seva absència. Però com que som de bon conformar, fem un gest de resignació i ens prenem l'amarg xarop. I no només això: en la nostra llarguesa magnifiquem fins i tot la mediocritat regnant. És el que ha passat amb els dos debats de televisió amb els quals ens han castigat aquests dies i que van resultar un desastre. Van mancar de retòrica, el que significa que no van tenir semàntica. No hi ha pensament sense artifici retòric, per aquest motiu els clàssics van dedicar tantes hores a l'aprenentatge de l'oratòria: no per amor a la filigrana, sinó per afecte a les idees, i les bones idees nien en l'interior de les frases brillantment construïdes.
Doncs bé, què hem fet nosaltres amb totes les escombraries verbals d'aquestes dues trobades entre els representants del PSOE, PP, Ciutadans i Unides Podem? Les hem convertit en un material preciós, semipreciós almenys. En altres paraules, hem dedicat centenars d'hores a analitzar unes intervencions completament buides. Hem estat hores davant de la televisió escoltant amb expressió concentrada les interpretacions dels politòlegs, que han tret petroli d'on només hi havia fang. Hem fingit que aquelles anàlisis ens interessaven i que podien ajudar-nos a l'hora de decidir el nostre destí.
Els aficionats a la premsa hem llegit desenes d'articles en els quals es destacaven aspectes interessants d'una o altra intervenció. Aspectes que en la realitat no es van donar, però que els analistes, en la seva infinita pietat, han aconseguit trobar a força de pic i pala. En definitiva, hem convertit en un esdeveniment de caràcter social el que només mereixia el nostre silenci. Som bona gent, però estem més sols que la una.
