Hi ha dies que no és el mateix llegir un article de premsa al matí que al final del dia. Aquest és el cas d'unes notes escrites un dissabte a la tarda sobre les eleccions a Corts Generals del diumenge 28 d'abril. El perill de l'error en l'especulació provoca vertigen. Només els resultats al final del dia confirmaran el que aquesta tarda he recollit dels pocs i bons escoltadors del comportament electoral entre el conjunt dels cridats a votar.

Maduresa: enquestadors veritablement professionals. Res a veure amb les enquestes d'encàrrec i sense lliure competència que van portar a prohibir la publicació d'enquestes els últims cinc dies abans de les eleccions.

Quan escric aquestes ratlles l'hemorràgia de votants de dreta espanyola que transiten del PP sobretot però també de Ciudadanos a Vox és d'unes dimensions colossals. Només una reflexió d'última hora podria minorar l'entrada gens testimonial d'un partit d'extrema dreta al Congrés dels Diputats. Estem parlant de desenes de parlamentaris.

Només una certa banalització del feixisme i una desmemòria i reinterpretació del franquisme i les guerres civils i mundials poden explicar aquest fenomen que s'estén arreu d'Europa. A partir de demà Portugal serà l'únic país europeu sense un partit d'extrema dreta al seu Parlament. La modesta i sempre perseverant Portugal.

Tots els votants de Salvini són feixistes? Segur que no, és l'expressió d'un malestar que vira cap a la dreta extrema. Parla un dels analistes més fins de comportament electoral: «Hi ha unes famílies a Espanya que són continuadores de les classes mitjanes i els rics del franquisme i que s'han volgut treure la contenció i el fet de dissimular del començament de la democràcia. Quan han vist que altres han tret el fre de mà i han dit en veu alta els seus somnis més íntims -des de la irrupció de Podemos fins a l'independentisme explícit- ells s'han sentit entre amenaçats i necessitats de desacomplexar-se i afirmar-se en la seva identitat atàvica. Aquesta població i el seu caliu sociològic existia. I només necessitaven un catalitzador per emergir. La moció de censura i la crisi territorial han estat els propulsors. I van forts».

Per això segurament on hi ha més preocupació és a les files del PP. Ciudadanos tampoc les té totes i sembla que es tornarà a fer realitat el pronòstic que sempre els van més be les enquestes que els resultats. El repunt d'Unidas Podemos durant la campanya fa l'ordenació de qui serà la tercera, quarta i cinquena força parlamentària impossible de predir. Unidas Podemos, Ciutadans i Vox competeixen per aquesta tercera posició i calculant que el PP no quedarà gaire més endavant.

I els socialistes? Tots els estudis coincideixen que guanyaran però tan cert com això és que les seves expectatives electorals han minvat, sobretot en les dues Castelles i fins i tot a Andalusia.

Fa dues setmanes les enquestes deien que la divisió del vot de dretes donava l'últim escó de diverses demarcacions als socialistes, i això els beneficiava fins als 130 i llargs escons. Però l'extrema dreta furiosa de Vox acaba obtenint escons en tantes demarcacions que els socialistes han caigut a una forquilla d'entre 115-128 escons.

L'ideal acaronat fa una setmana per l'actual Govern d'una majoria sumant socialistes, Podemos i els nacionalistes bascos i valencians s'ha esvaït. La governació serà més complicada. A no ser que la concentració de vot útil operi a favor del PSOE durant el dia electoral.

Recordem Andalusia: dos dies abans de les eleccions es parlava i calculava que Vox aconseguiria quatre escons i en va acabar aconseguint a totes les demarcacions i en alguna més d'un. Doncs bé, si a començaments d'aquesta setmana es parlava de 25-30 escons per Vox en el recompte d'avui, recordin que el resultat va doblar les previsions a Andalusia.

Estiguin preparats per una irrupció brutal de l'extrema dreta al Congrés dels Diputats i creuem els dits, i fem vots, perquè no sumin les tres dretes. Després hi haurà el capítol de la formació del Govern. L'actual Govern entra en funcions en el dia de les eleccions i hi pot romandre un llarg període. El 21 de maig es constituiran les noves Corts Generals.

El dia abans s'haurà reunit per última vegada la diputació permanent d'aquesta dotzena legislatura, s'haurà acabat una etapa. Començarà la tretzena legislatura, sorgida del vot lliure i esperem que ben meditat dels ciutadans. El resultat ens farà pensar molt, també en clau catalana: motius i camins de futur després del nou escenari en què res serà igual.