En Joaquim Nadal, amb la publicació d'un nou llibre, ens demostra una vegada més que, tot i haver deixat la seva activitat en un primer pla de la vida política, no ha deixat de viure intensament la problemàtica de la ciutat. Històries d'alcalde (Girona, 1979-2002) consisteix en un minuciós repàs de prop d'un quart de segle de l'activitat ciutadana capitanejada des de l'alcaldia. Uns anys que marquen una transformació de la ciutat. Vint-i-tres anys de govern municipal donen per renovar una ciutat de cap a peus, especialment si hi ha una dedicació intensa, una intel·ligència excepcional i una capacitat de treball il·limitada. Tots els que estem interessats per la ciutat ens havíem pogut adonar de la intensa activitat del nostre alcalde. Però en la lectura del llibre acabat de publicar hi queda tot reflectit amb tanta precisió que se'ns fan patents molts detalls que són impossibles de conèixer si no ens els explica el seu mateix protagonista.
La realitat ens descobria que si sortíem de casa a les primeres hores del matí, quan encara no ha començat l'activitat en la majoria de centres de treball, quan encara no s'han obert les portes de la Casa de la Ciutat, ja podíem trobar l'alcalde Nadal atent com sempre a qualsevol novetat que es pogués produir. Si notàvem alguna deficiència en qualsevol espai urbà, sabíem que tot seguit l'alcalde se n'hauria assabentat. Ell estava atent a tot el que pogués passar en el teixit urbà. I sense dilacions es buscava la solució per superar tota incidència i reparar el més petit desperfecte. Tanta atenció posava en l'assumpte de gran importància com en el més petit detall. Perquè sempre i en tot hi aplicava la màxima atenció.
En el seu contacte amb el ciutadà, ja fos en programes de la televisió o en la conversa directa i la trucada telefònica, podíem estar segurs que seríem escoltats i que la solució seria immediata, fora del cas de demanar l'impossible.
Tots vàrem poder veure com els espais que havien ocupat els serveis ferroviaris es convertien en un magnífic parc alhora que s'aconseguia una via de relació directa del populós barri de Sant Narcís amb el centre de la ciutat. I que es guanyava l'espai per ubicar-hi un centre escolar dotat d'un ampli pati. Però ara ens assabentem de les negociacions que van ser necessàries, dels tràmits que es van haver de realitzar, dels contactes personals que foren necessaris per arribar a la solució convenient i desitjada.
És de domini públic que la desaparició de les casernes militars va permetre remodelar un extensíssim espai on s'hi ha estructurat un parc que està molt aprofitat per la ciutadania, que en gaudeix a bastament. Que s'hi ha pogut instal·lar la biblioteca pública Carles Rahola, que està molt ben utilitzada per tota classe de persones. Tant estudiants i professionals, com els jubilats que hi gaudeixen més que seient en el banc del si no fos. S'hi han edificat blocs d'habitacles amb moderació i elegància, evitant la massificació. Tots aquests detalls estan a la vista de tothom i una bona part, al servei de la ciutadania. Però en la lectura d'aquest llibre hi descobrim com el tema va ser gestionat, per aconseguir aquiescències i per resoldre la part econòmica que tant un aspecte com l'altre sempre solen ser de no fàcil resultat.
És fàcil comprovar la total transformació del barri del Pou Rodó. Qui ha vist aquell sector urbà, amb els carrerons tenebrosos, les cases atrotinades, l'aspecte sanitari deficient, l'ambient poc agradable, de tal manera que molts gironins no s'atrevien a passar-hi, i el pot contemplar ara. Es va esponjar la barriada, els inhabitables casalots han estat substituïts per moderns edificis. S'han transformat els serveis i tot el conjunt té la mateixa dignitat que qualsevol altre barri de la ciutat. Però això que queda patent i manifest, ara podem saber que no s'ha produït com per encant ni de la nit al dia, sinó que ha estat fruit de laborioses gestions i de difícils càlculs a fi que sortissin els recursos necessaris per cobrir les imprescindibles despeses.
La constant intensificació del trànsit motoritzat anava agreujant de dia en dia la mobilitat en el clos urbà. Cada vegada s'anava fent més necessari i urgent treure la carretera del centre de la ciutat. L'operació no era fàcil. No es podia perjudicar els municipis veïns. No es podia destrossar la vall de Sant Daniel. Fos quina fos la solució, sempre seria qüestionada, per uns o per altres. L'alcalde s'hagué de pronunciar contra la seva mateixa opinió. I procurà que es fes amb el mínim dany possible, que sempre seria pitjor del que ell i tots hauríem desitjat.
Una obra de gran interès era deslliurar la façana principal i el campanar de Sant Feliu dels edificis que n'enterbolien la visió. S'havien de vèncer les oposicions dels afectats. I malgrat tot, l'obra anà endavant i es completà amb la construcció del nou pont de Sant Feliu. Amb un resultat de gran abast. Els visitants de la ciutat que arribaven fins ara amb autobusos rebien un imponent impacte amb la magnífica panoràmica que se'ls presentava. Només calia veure la quantitat de màquines i mòbils que es disparaven des d'aquell impressionant mirador.
L'enderroc que propicià la creació de la plaça de Mercaders representà una considerable millora en un espai molt cèntric.
Quan semblava un fet ja decidit el trasllat dels Jutjats a un edifici que s'hauria habilitat en la urbanització de Montjuïc, pogué evitar-ho amb la màxima habilitat, oferint un solar de l'avinguda Ramon Folch. Hagué d'enfrontar-se amb el promotor de la urbanització de Montjuïc, el qual es considerà perjudicat. Però el convenient i natural canvi quedà sentenciat, i el que es considerava perjudicat hagué de reconèixer que l'interès públic ha d'estar per sobre del particular.
En llegir un dels capítols d'aquest llibre he entès el que anys enrere em va dir en Manel Nadal, que pel fet de ser pare de l'alcalde havia hagut de considerar que convenia frustrar una operació important que tenia previst realitzar.
Les realitzacions municipals en aquests vint-i-tres anys d'alcaldia d'en Joaquim Nadal s'han prodigat en tot el teixit urbà. Han afectat el Barri Vell, el centre urbà, els barris perifèrics, les noves urbanitzacions. La Girona monumental, les cases que donen a l'Onyar, les barraques convertides en cases. L'ampliació de les instal·lacions de l'administració municipal. Els accessos a la ciutat. La creació d'escoles i instituts. Les instal·lacions universitàries. Les biblioteques de les barriades. Tot el que ha contribuït a la notable ampliació i modernització de la ciutat.
També en el llibre es fa patent un grau molt alt d'humanitat. Ho demostra el fet que acabades les sessions corporatives, on govern i oposició s'havien hagut d'enfrontar, es tornaven a reunir tots plegats en un fraternal sopar. Humanitat que es reflecteix també en el record que dedica als companys de corporació que han mort, alguns en plena joventut, i tots ben apreciats i valorats, tant els que formaven part del seu partit com els de l'oposició.
