Cartes

anna maria muntada batlle granollers

Si en els propers 3o anys desapareixen el 5o% dels actuals llocs de treball a causa de la introducció dels robots podria ser fàcil que el primer de maig siguin substituïts els treballadors actuals per robots intel·ligents demanant els seus drets.

Ja tenim a sobre la quarta revolució industrial, que durà canvis molt importants a tots els nivells, ja siguin econòmics, socials o culturals. I aquests canvis poden ser molt ràpids i generalitzats.

Ara bé, les noves tecnologies seran invitables i ens han d'ajudar a transformar els llocs de treball de manera que les persones siguin necessàries allà on són insubstituibles, sent sempre les persones el principal actiu de la Humanitat.

També caldrà ser actius en polítiques socials del bé comú que redueixin aquest risc tot donant una resposta política a l'increment dels excedents de treballadors a fi d'evitar una nova crisi humanitària important.

Diversitat funcional, on centrem la mirada?

Raquel Ribot Castaño GIRONA

Dimecres vaig veure una entrevista a Tilly Lockey. Quan era petita, va patir un tipus de meningitis que va produir-li una necrosis a les extremitats i, en conseqüència, van amputar-li les mans i alguns dits dels peus.

El que més em va cridar l'atenció no van ser les mans biòniques que mostrava sinó la seva actitud.

Quan veiem una persona amb alguna discapacitat moltes vegades sentim pena i adoptem el rol de protecció, la nostra mirada i la nostra reacció crea les barreres, les barreres mentals i socials que són les que més afecten i les més difícils de poder transformar.

Fa falta que reflexionem i canviem aquesta mirada, no hem de veure les «discapacitats» sinó les altres capacitats. Lockey explica que de petita la seva mare la instava a fer les coses per si mateixa i això li ha ensenyat a no rendir-se, a tenir determinació per aconseguir el que vol.

Per això, cal que no siguem un obstacle més i no decidir el que creiem més convenient ni actuar com a salvadors. Cal saber trobar el lloc que permeti proposar l'apoderament de les persones amb diversitat funcional i facilitar la seva independència dins de la societat, ja que són part de la societat i tots hem de tenir les mateixes possibilitats.

Busquem sumar i no restar.

Palla pel ruc

ENRIC GUARDIOLA PIJAUME BESALÚ

Ahir, 28 d'abril, dia de votacions. Abans d'ahir, com sempre, jornada de reflexió. Una reflexió que, al meu entendre, demana més d'un jorn o, possiblement, cap. O molts!

Amb tots els respectes que es mereixen, però, personalment, estic capficat pel que he vist, llegit i escoltat en aquestes dues setmanes de campanya. Desafiaments, insults, retrets, improperis, crits i amenaces. Francament, poca cosa més. La campanya d'aquest 2019, lluny d'ofrenar-nos propostes engrescants per a tota la societat, cercava, en tot moment, un model de política preocupant. Molt preocupant.

Joves, la gran majoria, aspirants a governar un país de més de 40 milions d'habitants, allunyats de l'emprenedoria, de la creativitat, de l'exemple, del domini del diàleg i de la comunicació educant i, sobretot, dels valors més bàsics que tots desitgem. Res de res. Palla pel ruc!

Més que escoltar propostes vers l'ensenyament i l'educació, per exemple, el que he vist és mala educació. Més que escoltar propostes per a una millora de la sanitat, el que he observat és que el que em poso malalt soc jo només de veure'ls. Més que oferiments per als nostres avis, el que he comprovat és que... un trist panorama. De debò. I si aquest és el futur del nostre país -sigui quin sigui-, ja em disculpareu, però entenc que no és ni model polític ni de fer política.