29 de abril de 2019
29.04.2019
Diari de Girona

Els debats sobre el futur del treball

29.04.2019 | 00:50
Els debats sobre el futur del treball

El futur del treball és cada vegada més objecte d'atenció a mesura que s'acosta la Conferència Internacional anual de l'Organització Internacional del Treball, el proper mes de juny, a l'espera de saber si es pot aprovar un document, del que el format jurídic està per definir tot i que molt probablement es tractarà d'una Resolució o Declaració, del mateix valor social i jurídic que van tenir, i segueixen tenint, la Declaració relativa als principis i drets fonamentals en el treball i el seu seguiment, aprovada en la Conferència de 1998, i la declaració sobre la justícia social per a una globalització equitativa, aprovada en la de 2008.
En efecte, no hi ha dia que no hi hagi un article, o molts, en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials sobre els canvis necessaris en el món del treball, en les relacions econòmiques i socials que giren al voltant del mateix, i com afrontar-los per aconseguir un futur millor, encara que no és tan clar, ni molt menys, que en totes les aportacions es dibuixi, dissenyi i vulgui un futur millor per a totes les persones que viuen, directament o indirectament, al voltant de la feina.
També les revistes jurídiques, econòmiques i socials dediquen cada vegada més articles a aquesta qüestió, de manera que la possibilitat de seguir totes les publicacions que aborden aquesta temàtica esdevé una tasca de titans (almenys per als que estem en una «edat avançada», que suposo que ho serà molt menys per als que siguin joves o postjoves), encara que per intentar-ho no queda, i sempre queda el consol, si no s'arriba, de poder intentar separar el gra de la palla i quedar-se, encara que sigui una opció que té un elevat grau de subjectivitat, amb aquelles aportacions que consideres més rellevants.
No falten tampoc reunions, col·loquis, seminaris, congressos i jornades sobre aquests canvis en el món laboral, de manera que una persona que es dediqués únicament a assistir a aquests esdeveniments hauria dedicat gran part del seu temps de vida en els últims anys, i cada vegada amb més intensitat, a aquesta «activitat». Bé, és probable que més d'un professor o professora d'Universitat trobi el temps per a això, i li permeti trobar-se periòdicament amb companys i companyes per parlar d'aquesta temàtica, però hauran de reconèixer amb mi que ha de tenir una activitat docent limitada, o bé ja estar jubilat i podi dedicar-se a viatjar sense limitació professional alguna, encara que tampoc convé oblidar-se de la necessària «activitat» (= presència) de les i els joves i postjoves en aquests esdeveniments, dels quals requeriran sens dubte el certificat que acrediti la seva participació, i si és amb aportació de comunicació molt millor, donats els cada vegada majors requisits que les agències d'avaluació sol·liciten a efectes d'acreditació per al desenvolupament de la seva carrera professional universitària.
I vostè, professor Rojo, no participa en aquests congressos, reunions, etc.? Doncs sí, també ho faig i amb molt de gust i interès, i per descomptat menys del que m'agradaria, de vegades no tant per escoltar les intervencions de les i els ponents i comunicants (que poden seguir-se en moltes ocasions, i cada vegada més, per streaming, o que estan disponibles a les pàgines webs de les organitzacions que convoquen els esdeveniments, ja en el moment d'aquest o poc temps després) sinó especialment per parlar amb altres companys i companyes, de manera més informal, sobre com està evolucionant el món del treball i què pot fer-se des de l'àmbit de les reflexions i propostes de la nostra especialitat jurídica, i en el meu cas concretament la laboral, per avançar en l'assoliment del tan desitjat «treball decent per a tots».
Per descomptat, no sé si la feina (serà millor parlar de l'ocupació, oi?) desapareixerà en els propers anys, però el que sí és molt clar és que mentre això no es produeixi seguirà donant molt que parlar, i seguirà permetent que les empreses de transports i d'organització d'esdeveniments segueixin funcionant amb regularitat i, fins i tot, que incrementin la seva activitat, i creant llocs de treball encara que siguin de breu durada. Encara recordo els magnífics debats, i el magnífic tracte que ens van donar les respectives organitzacions a totes les persones participants, en el simposi de la Palma de Gran Canària i al Congrés interuniversitari de Sevilla, tots dos amb participació de l'OIT i en el marc de l'esmentada iniciativa llançada per aquest màxim fòrum mundial sociolaboral sobre el futur del treball. En properes dates tindré també l'oportunitat de participar en un altre fòrum, a la Universitat de Castella -la Manxa, en el qual es debatrà sobre la realitat actual del món del treball, de les relacions reals laborals, i al mateix temps es mirarà cap al immediat i mediat futur d'aquestes relacions i dels drets i obligacions dels qui segueixen prestant una activitat laboral i dels que la reben, així com del paper i funció de les institucions públiques i de les organitzacions socials en aquest procés de canvi que no pot construir-se sense deixar de tenir present quina és la realitat (real i no virtual) en la qual viuen gran part de les persones treballadores en el nostre planeta, i que tampoc pot ni ha de deixar de banda el record de les relacions econòmiques i socials que van estar a l'origen de l'aparició i desenvolupament d'unes relacions de treball on la prestació de serveis amb la fórmula jurídica de contracte o relació de treball assolí una especial rellevància, cosa que ara sembla que alguns vulguin donar-li, si no per liquidada, una aparença de marginalitat davant l'auge de l'anomenat treball autònom.
Són uns debats cada vegada més necessaris per abordar tots els canvis en les relacions de treball que no poden deixar a la cuneta, en cap cas, gairebé dos segles d'història.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook