La crisi social greu dels interins de justícia

Josep M. Loste i Romero Portbou

A Catalunya el volum de treballadors/funcionaris interins de l'administració de justícia és molt elevat, molt més que la mitjana de tot l'Estat espanyol; al voltant d'un 50%. Hi ha comarques (partits judicials) i territoris on aquest interinatge s'eleva al 80%, com és el cas de les comarques gironines; i, especialment, l'Alt Empordà (Partit Judicial de Figueres). Ara, des del Ministeri de Justícia, obligats per Europa, es pretén un autèntic concurs/oposició (tot i que encara s'està negociant amb els sindicats) en què el pes de l'antiguitat sigui important en el concurs, però encara no hi ha res clar. En aquest cas la Generalitat hauria d'implicar-se més en la qüestió, tot i que disposa de poques competències reals. La problemàtica dels funcionaris interins de l'administració de justícia a Catalunya és una veritable crisi social que ningú no vol afrontar, que podria deixar a l'atur molta gent, de més de 50 anys, molt difícil de reubicar, si no és a través d'un gran pacte social, entre sindicats, Govern espa­nyol, Generalitat, diputacions i ajuntaments.. A més, també és molt important de dir que la premsa i els mitjans de comunicació, en general, en parlen molt poc, no tracten una qüestió que afecta un nombrós col·lectiu de persones d'una administració com és la Justícia, que és essencial per al bon funcionament de la democràcia i d'un estat del benestar, més necessari que mai.

Als socis i simpatitzants

del Girona fc

RAFEL TURU L'ESCALA

Soc soci des que el Girona va pujar a 2a Divisió i tinc el núm. 635 com a soci del Girona.

He viscut molts partits del Girona a fora i a casa. He defensat i defenso el club, com l'equip i l'staff tècnic. M'he discutit moltes vegades pel meu club amb gent que diuen que són del Girona i en realitat no ho són. Només hi són o bé per criticar o bé per desitjar que les coses vagin malament. N'hi ha un, per exemple, que el tinc al costat meu, que només hi és per criticar-ho tot: que si perdrem la pilota, que si ens marcaran, que si perdrem el partit... en fi, un caos de soci. Jo en la directiva i president hi confio moltíssim. Però ara és que en fan un gra massa. Fa sis partits que no guanyen i ningú fa res al respecte. M'agradaria que el president o algú de la directiva em digués què és el que volen fer amb nosaltres: anar a Segona? Treure la il·lusió de tota una afició? Per què va venir el Manchester City? Quants jugadors han donat al Girona? De tots, n'hi ha un que és un crac, però li falten minuts, es diu Patrick Roberts. La resta no han demostrat res de res. Per què no han portat un verdader killer d'àrea? Stuani pot fer-ho tot sol. Portu, des que no va fitxar pel Sevilla no és el mateix i Doumbia, ni en parlem. Gran director esportiu, Quique Cárcel. Sigui com sigui jo seguiré sent soci del Girona. Només demano al president i directiva que sisplau no ens vulgueu enviar a la misèria. No prengueu decisions quan sigui ja massa tard. Si realment estimeu el Girona, ajudeu-nos, junts serem més forts del que un es pugui imaginar. Per tant, amunt Girona!