Sens dubte, un dels moments més comentats de la nit electoral va ser l'aparició d'un grup de mariachis, pagats pels usuaris de Forocoches, el portal d'internet famós per les seves bromes no sempre de bon gust, davant de la seu del PP a Madrid. Així celebraven la desfeta dels populars amb un toc d'humor, cantant el Canta y no llores, tot escenificant una mena d' escrache amable per als populars quan ja es coneixien els greus resultats obtinguts als comicis.
Ens hem de felicitar perquè ha guanyat la moderació vers el radicalisme, el discurs assossegat vers la cridòria i la conducta procliu al pacte contra la política del cordó sanitari. Precisament, no hi ha hagut en aquesta campanya una expressió més desafortunada, en boca de tots els líders, com aquesta, la del «cordó sanitari», referint-se a l'exclusió d'un partit a l'hora de proposar acords per part de la resta de formacions polítiques. És una metàfora lamentable que prové de l'estat d'emergència que es crea al voltant d'una àrea que està experimentant una epidèmia d'una malaltia. Un cop establert el cordó, a la gent de la zona infectada ja no se'ls permet sortir. En la forma més extrema, el cordó no s'aixeca fins que s'extingeixi la infecció, la qual cosa porta tothom que és a dins a morir o sobreviure. Durant la campanya vam sentir reiteradament com, entre tots, s'amenaçaven d'aplicar-lo si guanyaven, adduint l'argument d'impedir la propagació d'una ideologia considerada com a no desitjada o perillosa. La nit del diumenge, Pedro Sánchez, el líder socialista, eufòric per veure que els 123 escons del seu partit gairebé doblaven els 66 del PP i que la suma dels tres partits de la dreta no assolia la majoria absoluta, es va mostrar molt més generós i obert al diàleg sense posar línies vermelles. I aquesta obertura inclou Ciutadans, el partit d' Albert Rivera, amb el qual s'havien mostrat en posicions irreconciliables. Però amb l'horitzó electoral del 26-M, encara tot està per fer i tot és possible.
