30 de abril de 2019
30.04.2019
Diari de Girona

Rebel·lió a les no ciutats

30.04.2019 | 00:14
Rebel·lió a les no ciutats

Deia Jameson que la metròpoli és el que s'obté quan s'ha acabat el procés de modernització i la natura per la seva part ja ha desaparegut.

A Girona els rius Onyar, Galligans, Güell i Ter no van massa plens i tenim el parc de la Devesa amb molts arbres malalts per manca d'aigua i excés de fires, contaminació...

A l'extraradi de la ciutat hi tenim hospitals, però també autopistes i altres carreteres, urbanitzacions i una presó. També hi trobem centres comercials, àrees d'oci, cementiris...

Allà on hi havia boscos, camps sembrats on podríem veure ocells i tot tipus d'animals, a poc a poc veiem com han anat desapareixent com les tribus índies de l'oest americà o de la selva amazònica.

La no ciutat gironina, capital «carlina» de la nova república dels utòpics sobiranistes, com gairebé la majoria de ciutats històriques que tenen un important patrimoni històric, cultural i paisatgístic, es van convertint a poc a poc en petites metròpolis on els estrangers i turistes es converteixen en els seus genuïns moradors, per damunt dels seus habitants de sempre, que es converteixen en visitants, extraterrestres en la seva pròpia ciutat, país, nació, estat. El seu territori és un terreny abonat a les multinacionals del comerç. El teixit social tradicional va abaixant persianes en favor de les noves franquícies i el país va essent conquerit per les corporacions transnacionals, institucions privades euroamericanes al servei de la Unió Europea, OTAN,... que tenen la seva seu a Brussel·les, Berlín o Washington i potser d'aquí a uns anys a Moscou, Pequín o Dubai.

Girona, com les velles i noves exciutats feudals, ha enderrocat les muralles, fortaleses, convents, deixant només la catedral i les esglésies més importants perquè les burgesies capitalistes modernitzessin l'espai. I un cop aquest procés s'ha acabat, damunt de les ruïnes de l'àntic règim cristianofeudal hi han aixecat fàbriques, noves indústries i negocis.

Avui, a començaments del segle XXI, a Girona, Salt, Sarrià, Santa Eugènia, les indústries que hi havia també han anat desapareixent com abans ho havien fet els convents. S'han construït grans biblioteques i centres cívics i culturals o bé s'han convertit en escoles, instituts, supermercats o centres comercials, hotels...

Aquestes reflexions ens venen inspirades per la lectura de l'assaig intitulat Habitar más fuerte que la metrópoli escrit per un grup de sociòlegs mexicans que signen amb el nom d'un enigmàtic grup autoanomenat Consejo Nocturno. Nosaltres, revolucionaris sense partit, que a banda d'haver llegit Marx, també coneixem Foucault, Jameson, Toni Negri,... hem begut sempre de l'autonomia llibertària i hem donat suport a l'activisme dels petits grups, molt creatius, crítics i alternatius, enfront dels partits institucionalitzasts, pàtries de la burocràcia.

Aquests grups, la veritable pàtria i territori que habiten són els nostres estadis, tallers, biblioteques, barris, parcs de l'extraradi atès que en el món, societat d'aquestes no ciutats postmodernes governades per l'estat-capital, sigui en versió de les burocràcies estatals, autonòmiques o municipals, esdevenen policies al servei del nou ordre metropolità universal de l'imperi que, com diuen els crítics, del Consejo Nocturno i els seus aliats del Comité Invisible, lluiten contra la deshumanització, explotació econòmico-urbana-social dels alienats homes de les grans urbs occidentals i orientals, empresonats per les falses teories del progrés, consum, modernitat que els té el treball/sou hipotecat per pagar les perpètues hipoteques dels pisos, cotxes, electrodomèstics, vacances, etc. I aquest no ciutadà massificat és domèstic i servil fins a la mort.

Cada dia hi ha més persones anestesiades per la TV i les xarxes socials en les no ciutats metròpolis sense adonar-se que estan en un camp de concentració planetari on està tot modernitzat o urbanitzat i no ja per centres econòmics sinó per hubs tecnològics industrials o àrees tematico-turístiques com el Barri Vell gironí o la Costa Brava al servei dels hòldings empresarials amb les seves grans cadenes d'hotels, restaurants, bars, centres d'oci, resorts que van guanyant espai als hàbitats de sempre de manera que els pobres, vells, joves aturats o mileuristes van quedant arraconats mentre els pisos turístics van guanyant espai.

Sense anar més lluny, a la barriada on servidor té el seu estudi d'artista-pintor, he de dir que, malgrat ser propietari, soc contínuament temptat per especuladors que em volen comprar l'espai, sovint venen disfressats de germanetes de la caritat dient que s'ofereixen a pagar-me la jubilació...

A mesura que els vells van morint, aquests voltors que sobrevolen el centre històric van comprant pisos vells i els reformen, cosa que provoca una inflació en els preus que acaba convertint la zona en una àrea cara que ja ni els grups d'estudiants que últimament havien vingut s'ho puguin pagar. Ara quan baixes l'escala ja no et trobes veïns sinó passavolants, ciclistes uniformats, parelles de turistes estrangers que van carregats de maletes. No cal dir que al Barri Vell allà on veus que hi fan obres ja pots comptar que hi fan nous pisos turístics.

Quins veïns de Girona viuen en els nostres barris que ja han deixat de ser territoris autònoms i lliures convertint-se en zona de pas, trànsit. On són els ballesters, impressors, calderers i barbers que fa anys donaven personalitt al barri? Han desaparegut els vells oficis, bars de sempre, botigues al detall, les tertúlies i xafarderies tan característiques de la Girona de sempre.

S'han acabat les festes de barri, ja no hi ha celebracions religioses ni laiques, que han estat substituïdes per espectacles promocionats pel mateix municipi o les múltiples temporades altes i baixes de teatre, concerts musicals subvencionats, tot dirigit per crear espectadors consumidors passius, sense autonomia ni praxi politicocultural que puguin ser alternativa a l'estat i el capital imperial.

I com ens demanen els companys revolucionaris mexicans del Consejo Nocturno, esdevindrem en un Nou Comitè Invisible en la gran xarxa secreta dels autònoms dissidents planetaris. Amb ells cridem ben fort des de Girona: «Ahora, no esperar más, no mantener ninguna esperanza, no dejarse ya distraer o confundir. Irrumpir, mandar la mentira contra las cuerdas. Creer en lo que sentimos, actuar en consecuencia. Forzar la puerta del presente. Probar, fracasar, pero intentarlo de nuevo. Fracasar, mejor obstinarse, atacar, construir, tal vez vencer. En cualquier caso, sobreponerse, seguir nuestro camino, vivir pués, ahora!».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook