Per segon any consecutiu, diverses organitzacions eclesials, agrupades al voltant de la plataforma Església per un treball digne, com Càritas, Conferència Espanyola de Religiosos, Germandat Obrera d'Acció Catòlica, Justícia i Pau, Joventut Estudiant Catòlica i Joventut Obrera Cristiana, han donat a conèixer un manifest amb motiu de l'1 de Maig, en què reivindiquen el dret a un treball digne i decent per a tothom.
En aquest text, aquesta plataforma eclesial exigeix als polítics l'erradicació «de la xacra de la precarietat laboral que caracteritza l'actual sistema de relacions laborals i que lesiona els drets de les persones treballadores i de les seues famílies». Per això aquestes organitzacions d'Església demanen prioritzar les persones i, per tant, «el treball decent, que forma part dels objectius de Desenrotllament Sostenible» i que «és un element imprescindible per a la justícia social i la cohesió de tota la humanitat».
La plataforma Església per un treball digne, amb el manifest que ha donat a conèixer amb motiu de l'1 de Maig, denuncia els greus efectes de la precarietat laboral en «la joventut, enfonsada en una pobresa crònica» que «l'impossibilita un projecte de vida» i també la precarietat laboral que sofreixen «les famílies que no tenen assegurades les seves necessitats bàsiques, com la llum, el sostre, el menjar, la roba o els medicaments». Finalment, l'Església denuncia igualment les dificultats que pateixen «les persones grans, amb una vellesa sense qualitat a causa d'unes pensions indignes».
El manifest d'aquestes organitzacions eclesials ens recorda que «el treball és essencial per a la vida de les persones, perquè ajuda a construir la nostra humanitat». Per això aquest manifest exigeix a «polítics, governants i poders econòmics, uns drets que són bàsics per a la construcció d'una societat, el sentit i la funció de la qual serveixen al bé comú».
Aquesta plataforma de l'Església en defensa d'un treball digne per a tothom, proposa «un programa centrat en les persones» i no en els mercats. I per això aquestes organitzacions eclesials exposen la duresa de la precarietat laboral que pateixen moltes famílies, amb aquestes dades tan crues:
A l'Estat espanyol hi ha 3.304.300 persones sense feina, segons les xifres de l'Enquesta de Població Activa del 2018. Per altra part, hi ha una taxa de temporalitat del 26,86% i el treball a temps parcial involuntari és del 58%.
Són 12.338.187 persones (un 26,6% de la població) que viuen en risc de pobresa i/o d'exclusió social. També és indignant que es realitzin 7 milions d'hores extres a la setmana, de les quals 3 milions no es cobren. Una altra dada que revela la discriminació entre homes i dones és que el salari mitjà anual de les dones va ser de 20.131,41 euros i el dels homes, de 25.924,43 euros. Segons aquesta plataforma de l'Església, el sou més freqüent està situat al voltant de 16.497,40 euros.
Com diuen aquestes organitzacions eclesials, cal, d'una vegades per totes, «situar les persones al centre de la vida política, a fi d'abordar la indecent precarietat laboral, que descarta milions de persones a accedir a un treball digne».
Cal, a més, que els partits que diuen defensar el compliment íntegre de la Constitució espanyola no oblidin que aquest text, en el seu article 35.1, demana que tothom tingui feina: «Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball».
Davant l'1 de Maig, el document d'aquestes organitzacions d'Església vol ser una denúncia profètica perquè, fidels a l'Evangeli, els cristians col·laborem a fer una vida mes humana, tot lluitant per un treball digne per a tothom.
