Espanya va votar el diumenge últim amb un grau de responsabilitat molt superior al que els líders polítics van mostrar durant la campanya. Moltes famílies es van acostar als col·legis electorals amb l'heroisme del GEO que desactiva un artefacte farcit de metralla. Aquí es tractava de desactivar Vox i tot a risc que el PSOE i UP no complissin les expectatives implícites en els vots que els han atorgat la victòria. Ja ha passat altres vegades. Ja ens va esclatar Podem (que per alguna cosa ha perdut el 40% dels seus suports) i ja ens va esclatar Zapatero en la seva segona legislatura. Hem vist volar pels aires els membres de molts contribuents. Els nivells de pobresa infantil són escandalosos. La penúria energètica no ha fet més que créixer, els serveis socials han minvat, les llistes d'espera han crescut. La desigualtat està pels núvols. Els preus dels lloguers han obligat molts joves a tornar a la casa dels pares. Els avis han invertit els seus estalvis en la protecció dels nets. Ja no sabem on és o en què consisteix el futur.

Aquest és un país en vies de descohesió. El vincle entre els representants i els representats està pràcticament trencat. Mai, com ara, havia tingut més vigència el crit de «no ens representen». Però no és que no ens representin perquè s'adormin al Congrés, que també, sinó perquè les seves preocupacions no són les dels ciutadans. Per a mostra un botó: l'eutanàsia. Totes les enquestes diuen des de fa anys que el 80% de la població demana a crits una llei garantidora d'una mort digna. Com és possible que aquests xiscles de dolor no hagin arribat encara als timpans dels nostres representants? No els han arribat perquè els nostres líders estaven en una altra cosa, no sabem en quina, però en una altra.

D'aquí l'abstenció en les eleccions andaluses i d'aquí també la que es preveia per als comicis recentment efectuats. El personal estava fart de votar marcians que, un cop obtinguda l'acreditació, tornaven al seu planeta mental. Però de sobte es va plantejar una emergència anomenada feixisme, anomenada Vox, anomenada Casado, i els contribuents, jugant-se la dignitat, van acudir a les urnes per desactivar-la. Senyor Sánchez, senyor Iglesias, tenen vostès l'última oportunitat de refer el vincle trencat entre política i ciutadania. Facin que passi.