El puntual Temps de Flors amb tota la seva càrrega d'art, patrimoni, sentiment i moltes coses més ens porta a l'evocació d'aquell poema que Miquel Martí i Pol va deixar escrit al llibre de visitants d'un restaurant del Barri Vell: «I tornaré a Girona sense esperar que em cridin, amb tremolor a les cames i els ulls oberts com llunes. Serà un dia de somni quan tornaré a Girona».

Vivim el millor contrapunt d'aquella etiqueta de «grisa i negra» que els literats -amb tanta agudesa com encert- havien penjat ja fa temps a la ciutat de Girona. Ara i aquí hem augmentat la nostra cultura de la flor. Els treballadors de la flor real i del disseny imaginatiu tenen un calendari sense treva, no és mai una dedicació pasatgera, allò de la dita «flor d'un dia», no; aquí s'allarga sempre la preparació d'un altre maig, el de la cita gironina amb l'esplendor del Barri Vell.

El treball de la flor que contemplem en la seva exhibició va més enllà de l'àmbit estricte de l'itinerari d'exposició. Avui ens fixem en una elaboració que surt del Servei de Normalització Lingüística i ja fa sis anys que es realitza, colaborant-hi l'Ajuntament de Girona. Es tracta d'una col·lecció de punts de llibre, «Girona Mots i Flors», d'acurat disseny, en què cadascú presenta un text diferent referit al nom d'una flor. Les varietats florals ens mostren un llarg recorregut, que en la seva diversitat tant s'enfila als arbres fruiters, ametllers, presseguers, cirerers i uns quants més, com descendeix als marges de la terra baixa i es recrea amb la ginesta, el fenc, el fonoll i altres coloraines de l'amabilitat vegetal. Cada flor ha trobat el seu text, prosa o poesia, que la menciona, la reconeix i la ressalta. I aquesta trobada es produeix perquè hi ha unes persones que inverteixen molt de temps en una llarga recerca, discretament i eficaç. Són les persones que fan pensar en el treball de les trementinaires d'una altra època, aquelles dones que havien pujat a les comarques altes de Catalunya a fer-hi una laboriosa recol·lecció per omplir la bossa d'herbes i flors remeieres de muntanya. Són històriques, les trementinaires: a més de fer-ne la recol·lecció aconsellaven els tractaments i donaven confiança a la gent que acceptava els seus consells. Quan les trementinaires tornaven de muntanya, amb les bosses plenes, perfumaven els pobles al seu pas amb una inconfusible olor, i elaboraven els olis de remei amb herbes justament al mes de maig per ser el més propici, segons asseguraven. La màgia del mes de maig, doncs, ens ve de lluny. La bossa de «Girona, Mots i Flors» d'aquest any 2019 ens ofereix 22 punts de llibre, d'altres tants autors que formen una recol·lecció singular, una llarga antologia que suposa haver seleccionat unes flors i uns autors, aquests, que comprenen més de cent anys escrivint per les muntanyes de la literatura catalana. Les successives edicions de «Girona, Mots i Flors» són un motiu de satisfacció i feina per als col·leccionistes de selecció.

Cada any, quan l'últim pètal de Temps de Flors fa el seu retorn a la terra, ens en queda una col·lecció de punts de llibre. Unes lletres majúscules que ja se'n van ens deixen uns punts i seguits de literatura, pensament que no es pansirà mai, tot advertint-nos que ja vindrà un altre maig amb els seus estendards desplegats i lluminosos. La vida no es treu, només es canvia. Les col·leccions de punts de llibre «Girona, Mots i Flors», estimat obsequi del Servei de Normalització Lingüística, formen un ram literari que omple el gerro cultural de Temps de Flors.