Es molt probable que, al pas que anem, en pocs anys aquell terme tan nostrat de Barri Vell, que tants beneficis ha aportat a la ciutat de Girona, pugui desaparèixer o com a mínim que només sigui vàlid en la seva forma anglesa. No ho dic perquè sí. Si algú de vostès ha passejat en el darrer any pel Barri Vell, s'haurà adonat que han començat a néixer, com veritables bolets, un munt de negocis vinculats a tres àmbits molt concrets i destinats als amants del ciclisme en qualsevol de les seves varietats: immobiliàries, botigues especialitzades en ciclisme i les cafeteries amb ofertes sanes i hipercalòriques. Tota aquesta nova oferta té la peculiaritat que s'ofereix, començant per la seva retolació, únicament en anglès.

Al voltant d'aquesta febre apareixen altres negocis: organitzadors de rutes en bicicleta, roba vinculada a aquest esport, rutes gastronòmiques pintades de saludables. Al cap i a la fi estem convertint aquell Barri Vell en un monoparc temàtic del ciclisme, amb accent internacional, com si no sabéssim què passa amb els monocultius econòmics. Potser ja ningú recorda la patacada de Ryanair o aquella febre immobiliària provocada per l'aparició massiva de sucursals bancàries a cada metre de carrer. En ambdós exemples ens vàrem quedar amb un pam de nas tots plegats i allò que era prosperitat i creixement va esvair-se d'avui per demà.

Aquesta colonització del centre històric gironí pel ciclisme d'arreu del món podria ser molt positiva si anés de la mà d'altres iniciatives d'altres sectors i d'altres segments, però comença a ser preocupant que no siguem capaços de combinar dues activitats alhora. Ara toca ciclisme i només ciclisme, fins a la saturació del centre i de moltes carreteres per les quals ja no es pot circular per l'allau de senyors i senyores pujats en bicicletes d'altes prestacions.

Els defensors d'aquest model únic diran que aquest és el millor exemple que tenim a casa de desestacionalització turística, però no confonguem la desestacionalització amb l'exclusivitat d'una sola tipologia de turisme. O potser és que algú ja està pensant què fer quan marxi la febre de la bici?