02 de maig de 2019
02.05.2019
Diari de Girona

El porter de Maniac Mansion

02.05.2019 | 10:51
El porter de Maniac Mansion

La directora del diari Ara, Esther Vera, arribà puntual a l'entrevista que havia de fer a l'expresident fugat a la Maniac Mansion de Waterloo, que és tal com es coneix aquell casalot, pel poc equilibri mental de qui l'ocupa. Li digueren que hauria d'esperar perquè Puigdemont havia sortit a fer esport, i Vera, que no tenia res més a fer a Bèlgica que aquella entrevista, esperà pacientment –entre aquells moblets de pam i pipa, molt probablement d'Ikea– que l'home acabés d'exercitar-se.

Tot d'una, la porta de la Maniac s'obrí i comparegué un Puigdemont suat, amb els cabells encara més esbullats que de costum, i més bruts, vestint un absurdíssim xandall brillant, que ni tan sols semblava del Decathlon, sinó més aviat de Lidl. L'acompanyava del director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo, que feia el pobre la mateixa fila.

Puigdemont, suadot, saludà Vera, que quedà ben servida de suor fugada, i tot seguit els dos amics s'excusaren dient que s'anaven a dutxar i pujaren plegats l'escala. Les fugues, així com la presó, estrenyen els lligams i ens fan descobrir sentiments que ni sospitàvem. Es prengueren el seu temps, però al final, nets i polits, els Zipi i Zape de Waterloo baixaren. Vera estava francament impressionada. Ja començat l'interviu, una de les persones del servei entrà a la sala i digué a Puigdemont: «Ja ha arribat», referint-se a un pernil. Al processat rebel li agrada molt el pernil ibèric d'aglà i se'n fa enviar un de nou cada cop que l'antic se li acaba. Aquest concretament era un Guijuelo.

D'ençà que no mana el PP, Puigdemont ja no està tan obsessionat amb la seva seguretat ni es posa obsessivament l'armilla antibales. Però està sol i paranoic, i necessita mainaderes que vagin a fer-li companyia perquè Jami Matamala bé ha de tenir algun descans. Una de les seves preferides és darrerament aquest Xevi Xirgo, fins al punt que, pel cap baix, cinc personatges més de la vida pública catalana –que prefereixen quedar en l'anonimat– confirmen que han visitat la Maniac Mansion en diferents dates i que ha estat precisament el director d'El Punt Avui qui els ha rebut i acomodat.

De Puigdemont hi ha poques coses que a aquestes alçades hom pugui escriure que no se sàpiguen. I suposo que de com funciona el periodisme català, també. Però encara que ja ho sapiguem, o que d'alguna manera ho donem per descomptat, aquest periodisme de suor i xandall, que puja a dutxar-se amb el poder i que li acomoda les visites a la sala d'estar, a banda d'explicar la corrupció de com després es reparteixen les subvencions públiques als mitjans de comunicació privats, dibuixa un panorama desolador de servilisme i propaganda, d'acrítica submissió i de renúncia total al menor indici d'intel·ligència, que no només rebaixa fins la ignomínia la qualitat periodística sinó que eixuga la inspiració i torna inútil qualsevol intent d'articulació política.

Puigdemont, Xirgo, xandall de Lidl. Mobles d'Ikea. I la gran notícia que interromp fins i tot les entrevistes: «Ja ha arribat el pernil». I qui diu Xirgo diu Francesc-Marc Álvaro, Agustí Colomines o la paella de Pilar Rahola. Maniac Mansion. Té raó Salvador Sostres quan diu que el Tribunal Suprem és l'únic lloc on, ­encarant-lo per fi amb la seva responsabilitat, es tracta com un adult l'independentisme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit