Qui el coneix diu de Pedro Sánchez que disfruta fent equilibris i arribant des de darrere. El molesta l'excés de definició i el pot avorrir la calma. Comparant amb un automobilista, el que li agrada són les carreteres de muntanya per conduir amb canvis de marxa manual. No suporta, doncs, les autopistes i els cotxes de canvi automàtic. Sánchez, que va jugar al club de bàsquet Estudiantes, té molts dels atributs d'aquest equip: mai defallir, lluitar fins al final perquè saps que cada jornada t'estàs jugant el futur.
Per aquesta raó i d'altres, Sánchez deu estar disfrutant amb la situació actual. Fer aritmètica per veure qui li donarà el suport, ja no tan sols a la investidura, sinó per poder fer uns pressupostos generals de l'Estat (PGE). Recordo que va ser, precisament, la manca de suports per tirar endavant els PGE el que li va fer avançar les eleccions. La imprevisibilitar de Sánchez fa difícil donar res per fet. Avui es contempla que presenti un Govern del PSOE amb independents, alguns propers a Podem perquè aquests estiguin una mica contents. La posibilitat de veure un alt càrrec de Podem al Govern espanyol és molt difícil.
Però, per aconseguir la investidura, necessitaria a hores d'ara que almenys un dels partits independentistes catalans s'abstinguessin. A canvi de què? El temps dirà, però a ningú se li escapa que la sentència del Tribunal Suprem sobre els polítics que són a la presó resultarà fonamental. Sánchez té la majoria de les cartes a les seves mans. Mentre els partits de centre i dreta es barallen entre ells, pot governar amb minoria amb certa tranquil·litat. A banda de la qüestió catalana, l'únic que li ha de preocupar de veritat és que no es produeixi un sotrac econòmic que pugui acabar amb els cinc anys consecutius de creixement i creació de treball.
