03 de maig de 2019
03.05.2019

JORNADA | CIBERSEGURETAT: PIMES EN RISC


Plats que no s'han de demanar en un restaurant

03.05.2019 | 00:23

Parlaré dels plats que no solo demanar mai al restaurant. No vull pas que em feu cas, però són coses de sentit comú. Tot i que, naturalment, primer caldria matisar que cada restaurant és un món, i no és el mateix una fonda o casa de menjars que un amb tres estrelles Michelin. D'entrada, no solo demanar mai amanides, entre altres coses perquè te les solen donar ja preparades. Si més no, ara els restaurants utilitzen enciam de sobre, és a dir una conserva. L'amanida, millor menjar-la a casa amb enciam fresc que puc tallar al meu gust, i millor de pagès. No em direu que no sabeu fer una amanida! En alguns casos no es pot demanar sopa, ja que n'hi ha que utilitzen preparats industrials –sobretot per a la sopa de marisc. Una altra cosa que no solo demanar mai és carn a la planxa. Ja que la puc fer perfectament a casa. I si el cuiner és espanyol, no en demano, ja que hi sol afegir el greix de cocció, que els andalusos anomenen «caldito». Tampoc, en aquest cas, demano filet, ja que el confonen amb el bistec ordinari; ni gall, ja que el solen confondre amb la bruixa, molt més barata i ordinària. Tendeixo a demanar plats amb valor afegit per la feina que hi ha al darrere, per això paguem el compte. Tampoc no demano peix espasa i altres peixos grossos, susceptibles de tenir anisakis, i molt menys peix cru (sashimi), ja que no tothom obeeix la llei de congelar-lo abans. Pel mateix motiu de seguretat alimentària no demano mai carpaccios –siguin de carn o de marisc– i, a més, solen ser preparacions industrials (incloent els de bacallà).

No demano mai fideuà, que a sobre d'estar mal escrit, és un frau: l'autèntica fideuada valenciana és amb marisc, com una paella, i no se serveix mai amb allioli. Tampoc risotto, me'l puc fer a casa millor.

Pel que fa a les postres, no demano mai fruita, ja que la puc menjar a casa molt més fresca i barata... Ja he dit allò del valor afegit. Tampoc no solo demanar els plats que es posen massa de moda, i que ja avorreixen, amb la seva banalitat; pebrots del piquillo farcits, ous rebentats (arruix!, com diuen a Mallorca), pota de pop, crumbles, coulants... Tothom ho fa...

Altrament, hi ha gent que no demana mai menuts -com ara pota i tripa, fetge, ronyons-. Que els deixin per a mi. També n'hi ha que no demanen mai canelons; però he vist com en restaurants de menú els fan excel·lents, així com els macarrons, els estofats, el «potajes» –que, en aquest cas, solen ser millors que fets a casa!

En un fil de Reddit es va preguntar als xefs i personal de l'alimentació i restauració quins plats no demanarien mai en un restaurant. Varen fer un llistat que inclou la salsa holandesa (d'ou i mantega, se sol servir amb els espàrrecs; brou de cultiu per als bacteris). També rebutgen el sashimi –i, per consegüent, el sushi–; algú ho havia de dir! I no mengen mai peix gros, com l'emperador. Igualment rebutgen les sopes i el pollastre, pel motiu que no sempre està ben cuit. Alguns diuen que no demanen mai plats amb una salsa a part, servida en un bol com es fa als Estats Units i als restaurants xinesos i ara s'ha posat de moda. I un últim consell de sentit comú: demanar allò en què el restaurant és especialista.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit