Quan els dos tràgics accidents dels avions del model Boeing 737 Max encara romanen en la memòria popular i en el món dels viatges degut a la paralització cautelar de totes les unitats d'aquest model, vull comentar aquí el canvi que d'aquí pocs mesos, potser un any, s'hauria de produir -si no hi ha més retards- en el sector del transport aeri de passatgers amb l'arribada al mercat del model d'avió xinès equivalent a l'esmentat Boeing així com al gran competidor del nord-americà de la firma Airbus, l'A320 Neo. Un projecte amb més de deu anys de feines.

En les últimes dècades el sector de la construcció aeronàutica ha estat dominat en un règim gairebé de duopoli per les dues gegants. Tot i haver-hi altres fabricants, com ara la canadenca Canadair i la brasilera Embraer, aquestes no són competidores importants. A banda del fet que Embraer ha estat en el punt de mira de Boeing i més tard o més d'hora probablement acabarà absorbida. De la mateixa manera que al seu dia ho va ser McDonnell Douglas. Hi ha, també, un avió rus que sembla no estar mal construït però que ha caigut en desgràcia per la deixadesa en el servei postvenda i de manteniment per part del constructor, la qual cosa ha portat a fer que sigui residual i ­rebutjat fins i tot per les companyies que l'havien comprat o havien encarregat alguns. També puc esmentar el projecte que fa anys va posar en marxa la japonesa Mitsubishi, però sembla que no té gaire futur.

Torno, doncs, a l'avió xinès. El seu nom és C919, i es troba en fase de vols de prova de les primeres unitats per tal d'introduir les modificacions que amb aquestes proves es van detectant com a necessàries de cara a, finalment, poder superar els requisits que tant l'Administració Federal d'Aviació dels Estats Units com l'Agència Europea de Seguretat en l'Aviació tenen establerts i consensuats. És una convenció internacional per poder donar el certificat de navegabilitat de qualsevol avió nou.

El primer vol experimental de l'avió xinès es va produir fa dos anys, concretament el 5 de maig de 2017. Des d'aquell dia, les fàbriques de components i la línia d'assemblatge han treballat de valent per poder tenir a punt els sis avions que està previst siguin sotmesos a 4.200 hores de vols de prova i verificació d'un total de 729 elements de l'avió. A finals d'aquest any, segons les previsions, als tres que ja fan vols de prova en condició de prototips se n'hauran afegit tres més que es troben en producció: un gairebé acabat, en línia d'assemblatge, i dos més en fabricació de peces. Aquests ja incorporaran les modificacions introduïdes en els tres primers prototips. Uns prototips sotmesos a modificacions durant dos o tres mesos i entre els primers vols i els segons. La seguretat és l'objectiu primer, i després la resta dels aeronàutics de tipus tècnic i els comercials.

Si tot funciona bé -ningú vol posar la ma al foc- al gener de 2020 l'avió xinès podria rebre el certificat abans esmentat i accelerar la producció en sèrie per satisfer una demanda que ja és de més de 800 avions, sumant les comandes de gairebé trenta companyies d'aviació de la Xina i algunes estrangeres a més de grans empreses que es dediquen a llogar avions a les aerolínies que no en compren.