Al meu entendre, la Gioconda és immunda i indigna de Leonardo, i ara a més poden denunciar-me per afirmar-ho sense suport fàctic. L'Ipso o Organització dels Estàndards de la Premsa Independent britànica, el guardià dels gossos guardians, ha sancionat l'inevitable Boris Johnson per les dades falses introduïdes en un article d'opinió publicat al Daily Telegraph. La peça es referia gairebé obligatòriament al Brexit, i concloïa que «l'abandonament de la UE sense acord és la preferida en els sondejos pels ciutadans britànics». Les enquestes al·ludides no existien, ni l'autor ni el diari van poder trobar una font que donés suport a una columna que la capçalera es va limitar a defensar com «clarament còmica i encaminada a deslligar la polèmica».

S'imposen dues excepcions. Si cada article d'opinió publicat a la premsa espanyola fos sotmès a inspecció i obligat en el seu cas a rectificar «perquè no s'ha trobat cap sondeig que privilegiés una opció sobre una altra», segons li va passar a Boris Johnson, els mitjans de comunicació es veurien inundats de correccions. Ha arribat el moment de confessar que la insensata persecució de les fake news com si fossin novetat i no hàbit oblida que l'autèntic focus de mendacitat resideix en els reductes d'opinió.

La segona consideració commourà especialment el gremi de doctes creadors d'opinió. Johnson cobra ni més ni menys que sis mil euros per cadascun dels seus articles setmanals al Telegraph. És una xifra que a Espanya encaixa dins de les tarifes habituals, però que s'ha de considerar molt respectable en la garrepa premsa britànica. La reputació de l'antic alcalde de Londres i ministre d'Afers Exteriors no ha patit per l'incident. Al contrari, l'aldarull ha reforçat la seva estampa d'incorregible. A més, mentre l'afició estava escandalitzant-se, el polític conservador ja oferia un nou espectacle en declarar erròniament les seves propietats.

L'aspecte més greu de la denúncia pionera a un articulista d'opinió per inexactitud rau en la identitat del denunciant. Es tracta d'un lector estupefacte per les afirmacions, la qual cosa demostra que no llegia amb freqüència Boris Johnson. De tota manera, aquesta traïció trenca el corrent de complicitat entre un columnista i el seu públic, on el primer també disculpa els lapses de desatenció i distraccions del seu públic. Està bé «responsabilitzar-se de l'exactitud de les dades», com exigeix ??l'Ipso, però una guerra de denúncies creuades entre lectors i escriptors no contribuirà a preservar la sagrada missió del periodisme. Ni tan sols a sis mil euros la peça.