L'endemà de les eleccions
Lluís Torner i Callicó Girona
nDesprés d'una campanya molt dura, plena d'acusacions, de retrets, d'amenaces, i fins de més d'un insult, que a aquelles i aquells que tenim, com a única pretensió, la defensa, en pau, de la nostra llibertat, ens feia sentir angoixa i, per què no dir-ho, fins una certa mena de temor, finalment les coses no han sortit tan malament com es preveia, i tot i que cal deixar passar uns dies, que tot es vagi posant al seu lloc, estem un xic més tranquils i esperançats.
Tot i que, això, no vol pas dir que els que han vist truncades les seves esperances, que eren els que pretenien fer prevaldre la seva voluntat, es resignin a acceptar-ho sense posar-hi inconvenients.
Allò que sí que ens satisfà, a la gran majoria de catalans és, no solament els bons resultats obtinguts, sinó el considerable augment de votants, la qual cosa diu molt en favor nostre, i de l'esperança que ens pugui servir, per a l'anhelada millora de la situació actual.
El dia u de maig, Dia del Treball, va ser un bon moment per començar a veure algun dels fruits, a través d'una necessària millora de la situació laboral, dels treballadors i treballadores; que els permetés sortir de la precarietat, a la qual, una bona part del col·lectiu estan abocats. Poder aconseguir que tothom pugui viure més dignament, seria un dels primers objectius, en pro d'una societat més justa. És el nostre parer.
Qui sembra tempestes cull temporals
JOAN JANOHER I SADURNÍ forallac
Com és natural, si escampes l'odi, et pots trobar en ser odiat. Aquest símil dels despropòsits, arriba a deixar petjada als que ho practiquen, i com a resultat reben el menyspreu dels insultats. Durant la campanya electoral: Catalunya s'ha sentit insultada pels pregoners de l'espanyolitat donant la imatge de la contrarietat del que persegueixen, on com a lema de l'indivisible han generat la davallada a les urnes dels seus respectius partits. No es poden demanar responsabilitats quan tu mateix estàs fraguant el desencís d'unes propostes fora de context, políticament parlant. Afluixin la seva dialèctica i aprenguin a respectar.
Aquests raonaments propis d'un desenllaç anunciat haurien de ser el preludi d'un canvi de perfil, com d'interpretació, de cara als responsables electorals. Atès que la majoria dels votants han començat a comprendre les trifulgues manipuladores dels poders fàctics. Únics responsables de la desconsideració que venim rebent els catalans: per quant, som l'exemple del respecte, com del civisme, que hauria de prevaldre a tots els pobles de l'anomenada Espanya. I sortir de l'adoctrinament al qual se'ls ha sotmès amb la consigna d'«A por ellos» caient al foc de provocació com a piròmans polítics dretans, amb paraules insultants, i d'efecte incendiàries.
Què ens han dit les eleccions del diumenge 28
JOSEP MARIA BOSCH GIRONA
En primer lloc, les eleccions han demostrat que el votant espanyol és, cada vegada, més exigent i experimentat i, cada cop, es deixa portar menys pels missatges tremendistes, propagats, de manera vergonyosa, pels mitjans dits, col·loquialment, «de la caverna».
En segon lloc, han fet palesa la preferència del votant pel diàleg i la bona fe davant de l'amenaça, l'odi, la mala fe, la mentida interessada, etc., de l'anomenat «trio de la plaça de Colón» o, si es vol, col·loquialment, el «trifachito».
En tercer lloc, el votant ha mostrat el seu disgust amb tots aquells partits que en lloc de parlar dels problemes dels administrats van repetint el mateix «mantra» milers de vegades, amb l'esperança que al final qualli. Si aquests partits haguessin deixat Catalunya en pau, probablement els hauria anat millor.
En quart lloc, quin sentit té «fitxar» antics militars, toreros, periodistes gens seriosos, gent de programes «escombraria», potenciar el «canvi de jaqueta», etc.?
Finalment, també han demostrat la preocupació pel futur, quan, aquest, es vol condicionar al passat, tornant a èpoques i maneres de fer d'un passat gens positiu amb l'excusa que es perden els complexos: tornar al feixisme, treure llibertats, condicionar la vida de les persones, suprimir l'autonomia política, etc. és perdre una part molt important del capital polític i social que s'ha anat conquerint amb esforços molt importants.
Esperem que en les properes eleccions de finals del mes de maig imperi aquest sentit de la responsabilitat€ demanar que els candidats canviïn el seu comportament imagino que es allò que els castellans en diuen «pedir peras al olmo».
