Pedro Sánchez ha sigut l'indiscutible triomfador de les eleccions. Va jugar aquests anys les seves cartes al límit, fins i tot fregant la temeritat, però ha aconseguit reconstituir el PSOE, contenir Podem i situar-se en una posició comodíssima per repetir en el Govern. Del risc d'irrellevància, a l'èxit després d'aprofitar en deu mesos l'oportunitat que se li va obrir amb la moció de censura i els errors dels seus adversaris. Aquesta és la gran novetat respecte als anteriors comicis. Sánchez està en condicions de repetir només amb el suport de Podem i del PNB, sempre que ERC s'abstingui (JxCAT queda, de moment, en una posició irrellevant), o de cercar una majoria absoluta amb Ciutadans, l'única vetada a priori. Fins i tot pot governar en solitari: ja ho va fer amb 85 diputats i ara en té 123. En qualsevol cas, les reformes que necessita Espanya (econòmiques, laborals, judicials i socials) només es poden dur a terme amb un govern estable.

No hi va haver fugida cap als extrems. Ha guanyat la moderació, tant a Espanya com a Catalunya. La irrupció de Vox, que en realitat per quedar per sota de les seves expectatives, ha dividit la dreta. Albert Rivera, estancat al centre, va pugnar aquesta vegada per convertir-se en el líder de la dreta. En el primer envit, la basa li ha sortit rodona. No va superar el PP, però Casado ja sent el seu alè al clatell. Al PP els sondejos no li auguraven res de bo, però l'escrutini ha resultat encara pitjor. Es pot qualificar d'autèntica desfeta. Patirà molt en els pròxims mesos per recompondre's, per molt que hagi volgut canviar el discurs en 48 hores en un exercici de cinisme. Els socialistes han traspassat als populars l'amenaça de descomposició. Del duel descarnat per sobrepassar-se de fa quatre anys entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, la nova etapa augura una guerra despietada entre el PP i Ciutadans a la recerca del «sorpasso».

A Catalunya, l'èxit d'Esquerra, amb una històrica victòria, i el bon resultat dels socialistes conjuren la radicalitat de Puigdemont, que s'ha quedat com a quarta força política. ERC ha doblat en vots i escons JxCAT. Ara caldrà veure com juga cadascú les seves cartes. Els polítics han d'administrar el vot dels electors. El perill d'una desacceleració econòmica i de les creixents desigualtats són latents. També la recomposició de les relacions Espanya-Catalunya. Societats cada vegada més heterogènies emeten mandats que requereixen solucions complexes. La responsabilitat dels líders, especialment de Pedro Sánchez, és trobar ara el camí i la determinació per afrontar els desafiaments.