Ha mort als cent-tres anys. La foto d'ella vestida de presonera als camps nazis recorda un fet essencial: el feixisme no mor mai. La bèstia sempre es reprodueix. És immortal i, en cada envestida, s'hi ha de lluitar en contra d'una manera diferent. Forma part de l'abisme més tenebrós de l'ànima humana. El nazisme va mostrar l'horitzó més abjecte d'aquesta fondària. El feixisme no és solament un episodi del segle passat, és una realitat que unes vegades s'embosca i, unes altres, es presenta ben vestida. Per ser precís i efectiu necessita governar el poder de l'estat i, sobretot, arrossegar els militars a l'hora d'implantar-se. Quan l'ou de la serp rebenta, la justícia, el funcionariat i els polítics es dobleguen al poder. Qui es rebel·la, dissidents, lliurepensadors o ateus, són perseguits gràcies a la llei i l'obscena impunitat de qui la manipula. Neus Català va lluitar enfront de qui s'atorga la capacitat de ­torturar, matar o d'atacar els dissidents ideològics per servar idees superiors o sagrades. Conceptes que han de ser intocables. Defensava la vida sense tabús irracionals i, això no obstant, reals i emparats en normes i religions. Defensava la igualtat i era una feminista de llarg recorregut. ­Havia sigut del PSUC. Anatema! En cada època aflora la intolerància i l'odi. Esdevé fàcil fer girar la gent perquè odiï el veí, no és complicat senyalar una comunitat per mostrar-la com culpable de tot el que falla a la societat. El feixisme sap com utilitzar la propaganda. No s'ha de confondre amb la publicitat. Sap com fer-se la víctima essent el botxí. Neus Català ha estat un exemple, una dona ferma que representa la lluita d'una generació que ha defensat els valors republicans.