Cartes

Lolita Gigiashvili Girona

Em dic Lolita, tinc disset anys, soc d'Ucraïna i vaig venir a Catalunya, precisament a Girona, fa tres anys. M'agradaria descriure una mica la meva primera impressió, que va ser molt inesperable per a mi, sobre la gent gironina.

Jo tenia molta por de traslladar-me a un altre país ja que és un gran canvi, nova llengua, nova cultura, noves amistats... Em vaig quedar impressionada el primer dia de l'escola perquè els estudiants em van rebre d'una manera molt amable i amigable. Normalment, els nens de catorze anys són bastant cruels però els meus companys eren diferents. Jo m'esperava una reacció diferent dels nens, més dura. Ja que no sabia parlar català ni castellà, em va ser molt difícil comunicar-me amb els professors i amb el meus companys de classe. Però tothom m'intentava ajudar, em comptes de no acceptar-me, riure's de mi o dir-me coses dolentes, com jo pensava que seria. En passar uns tres mesos a Girona, vaig entendre que la gent aquí és molt més bona que a Ucraïna i entén molt bé que és difícil per als estran­gers estar en un país sense saber parlar ni expressar-se. La bona actitud de les persones em va donar forces i em vaig començar a sentir una part d'elles. Em vaig esforçar molt per aprendre català i castellà per poder comunicar-me amb la gent i per fi vaig trobar amics amb els quals estic avui en dia.

Vull donar les gràcies a totes aquelles persones que em van ajudar a ser qui soc i em van donar forces per tirar endavant!!

«Bullying»

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

El dos de maig es va celebrar el Dia Internacional contra l'Assetjament Escolar, el que ara es coneix com a bullying. De fet, ha existit sempre, present per desgràcia en moltes aules. Però, per què hi ha assetjament escolar? Per què se'l tenia fins ara com a inherent i, per tant, com a expressament ignorat i, en tot cas, es lluitava contra ell com es podia? El comportament dels adults no és exemplaritzant. Hi ha molts adults que també utilitzen el maltractament vers els altres per imposar-se. Abans els menors callaven. Ara quan es comença a parlar i es comença a denunciar, delaten qui els fa mal. Els adults davant del mal tenim més armes per defensar-nos. Això no vol dir que el mal no faci mal. Als menors se'ls ha de defensar des del primer moment. Hi ha persones que no tracten amb respecte els altres a la nostra societat. El seu narcisisme malalt fa que es creguin superiors per maltractar els altres, als quals creuen inferiors i al seu servei. Aquests comportament hi són, els nens i els joves els veuen, i alguns els imiten.

La lluita a l'escola o l'entorn del menor que suposen assetjament s'ha de dur a terme. Potser així, podrem evitar que el menor es converteixi en un adult que continuï ­danyant en el futur. De vegades sento als passadissos de l'institut els adolescents que entre ells mateixos s'insulten; en avisar-los que no ho facin, em diuen que ho fan de forma carinyosa. I llavors he de fer-los veure que hi ha altres tipus de paraules més carinyoses i que els insults no comporten cap respecte, per molta confiança que hi hagi. El món dels adults ja no l'arreglarem. Comencem pel món dels petits.